raons, era gairebé cantada. Però només era una altra fira que s'afegia a un bon nombre de preexistents. I tampoc seria la darrera. Durant la resta del segle XIX encara se'n crearien de noves!

Per què Solsona tenia tantes fires? La pregunta que planteja Enric Bertran en encetar l'article titulat "Les Fires de Solsona en el temps" [21-62] no és pas gens capciosa. Llegiu sinó el següent: "Encara que no totes les fires hagin coincidit tostemps, ni de bon tros, se sap que a principis del segle XX, a Solsona i al seu rodal més proper, se n'arribaren a reunir més de quinze, xifra sense parangó arreu de Catalunya, país de fires i mercats per excel·lència" [p. 22]. Les successives concessions reials medievals, la cruïlla de nombrosos camins ramaders i l'atenció dispensada per les autoritats municipals envers la temàtica firal en èpoques més acostades seran els factors de pes als quals recorrerà Bertran per donar resposta a la qüestió inicial al llarg del dilatat i documentat article.

Quatre són les fires solsonines amb arrels medievals o tardomedievals ben clares. La seva celebració en altres quatre diades de l'any obligaren al comú de Solsona a delimitar el terreny del firal i obtenir les franqueses del rei. De tota manera, la seva ascendència centenària a redós de la senyoria solsonina no va ser cap impediment per a la reunió multitudinària de ramaders i tractants de bestiar a diversos indrets de la comarca amb èxit prou reeixit a partir de la primera meitat del segle XVIII. Perquè, de ben segur, les fires de la Torregassa, de l'Empelt, del Bancal i de Santa Llúcia de Navés ja existien amb anterioritat com a reunions de pastors en ruta de transhumància. Però la magnitud creixent de les transaccions que s'hi efectuaven enfortiren aquells aplecs econòmics a camp ras. L'estalvi de les taxes i arbitris que se'ls hauria exigit als valls i al camp d'en Pereta de Solsona va ser el factor, potser decisiu, per a consolidar-les. Bertran resumeix les dades d'arxiu disponibles sobre les activitats i altres detalls d'aquestes fires en despoblat o vora d'un hostal. En destaca les especialitats de