En la perspectiva cronològica del llibre, tan dilatada, les notícies sobre boscos del segle XX fan referència, pràcticament, a l'actualitat. L'adopció de la classificació pels deu decennis del segle, unes unitats temporals tan pràctiques com arbitràries, referma el caràcter recopilatori i de resum de treballs antecedents que té el llibre en general. No hi trobareu pas l'evolució del bosc dels darrers cent anys sinó que, més aviat, la caracterització de cada decenni amb algun fet sobresortint que s'hi relaciona. Així, per exemple, els de 1910-1919 i 1920-1929 es destaquen pels inicis del conservacionisme forestal i la preocupació per a la protecció dels espais naturals. En canvi, Boada no troba altra manera d'omplir la dècada dels anys trenta si no és amb un recordatori de les feines del bosc les quals podrien haver estat evocades abans o després sense problemes greus d'oportunitat cronològica. El rosari de les dècades següents es desgrana per un estil.

El noticiari no reviscola fins arribar a les dues darreres dècades, anys vuitanta i noranta [pp. 112-146]. Se'ns en facilita àmplia documentació sobre la legislació forestal i de

protecció d'espais naturals emanada del Parlament de Catalunya. Així mateix, assabenta dels resultats de l'Inventari Forestal Nacional i de l'Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya a gratcient. Si a tot això hi afegim la temàtica de la gestió de boscos en el marc de la Unió Europea obtindrem els topants entre els quals es mou el darrer capítol: el futur [147-180].

Com reconeix el mateix autor, aquesta obra no és "la història dels boscos de Catalunya". És un aplec de materials que hi fan referència, tot plegat ben ordenat cronològicament. Potser no n'hi ha pas gaire més, de document per recuperar. Perquè Boada ha escorcollat arxius i biblioteques a fons. Ha fet centenars de quilòmetres per consultar, posem per cas, papers del segle XVIII a Simancas i a l'Arxiu Museu Alvaro de Bazán a El Viso del Marqués (Ciudad Real). Confiem en la tenacitat, fermesa i perseverança de Martí Boada per a disposar, ben aviat, de la història dels boscos de Catalunya que ansiegem.

[pau alegre, agost de 2003]