"Creiem que comença a ser hora que un component tan important de la nostra realitat socioambiental, com són els boscos, rebi l'atenció i sobretot la comprensió que es mereix. Aquest és el sentit del llibre que teniu a les mans. Parteix modestament d'aquell principi de Margalef que formula que la informació si és bona sempre multiplica l'eficiència, i nosaltres hi afegim: si es dolenta, com a mínim la resta. Volem contribuir a donar una visió d'on venen, on són i cap on van els nostres recursos forestals. El treball és compilatori i obligadament sintètic; arrenca de l'aproximació als orígens remots dels boscos actuals; es proposa fer una breu repassada històrica no pas de la biologia sinó més aviat de la dimensió més social." [12]

Boada fa bons els propòsits enunciats en la declaració introductòria i recula fins a les acaballes de les glaciacions i del postglacialisme per a documentar les darreres evolucions del paisatge vegetal en les seves fases preboreal, boreal, atlàntic, subboreal i subatlàntic. Els estudis disponibles sobre aquesta llarga etapa del paleògen són

escassos i molt especialitzats. La majoria són estudis d'estratificacions puntuals de deposicions de pol·len fòssil. Aleshores, el resum que en resulta no pot anar gaire més enllà del missatge telegràfic.

En contrast amb aquella documentació escardalenca, resulten molt més informatius, precisament en la idea apuntada per Ramon Margalef, la seqüència de Perfils de vegetació a Catalunya que s'inicien en aquest apartat. Aquí en tenim un per al "Període glacial (fa 18.000 anys)" i un altre per al "Període postglacial (fa 10.000 anys)". Consisteixen en un perfil topogràfic ideal de les grans unitats estructurals del relleu de Catalunya, des del Pla de Barcelona fins al Pallars Sobirà, sobre el qual s'assenyalen les grans categories de cobertores vegetals per mitjà diverses intensitats de gris i de trames. Sintetitzen les pautes de localització de les masses vegetals i hom pot copsar tant la seva proximitat o llunyania respecte de la Mediterrània o dels Pirineus, com els estatges altitudinals que formarien a les serralades Litoral i Prelitoral i al Prepirineu i Pirineus. Efectivament, això és informació.