La pràctica de les activitats agrícoles i ramaderes així com l'expansió de la metal·lúrgia són els trets essencials del Neolític. Els artigaments imprescindibles per a portar a terme aquelles activitats deixaren una empremta molt notable en les masses forestals de les zones temperades del planeta. Amb alts i baixos que encara no es possible datar amb precisió, tot i la creixent disponibilitat d'estudis antracològics, l'increment de la petja antròpica en el bosc mediterrani és un fet comprovat fins a la romanització. D'aquesta darrera època, Boada destaca i ressenya els primer escrits que ens parlen expressament dels boscos: els de Plini, de Columela, d'Aviè, etc. Precisament, els primers reflexos de la dimensió social dels boscos els trobem en una oda d'Horaci disposada per Boada molt oportunament a la p. 31 [traductor?]. El poeta es lamentava de l'increment del sòl urbanitzat, i privatitzat, en perjudici del sòl obert, i públic. En aquest període històric no hi manca el corresponent perfil de vegetació: "La romanització (0-400)".

Els documents disponibles, o trobats per Boada, sobre el llarg període històric que va del procés de feudalització fins a la fi de l'Antic Règim [33-84] no permeten pas la redacció d'una història del boscos detallada. L'autor espigola notícies esparses sobre l'aprofitament del bosc i sobre el fenomen de la desforestació de Catalunya a la baixa Edat Mitjana, ben observada i anotada pels cronistes contemporanis, tant pels de casa i com pels foranis. La interpretació de la distribució de la vegetació en els perfils de vegetació del "Període islàmic (700-1.100)" i del "Període feudal (1.100-1.500)" supleixen, en certa manera, la manca de documentació. Cal notar que aquest parell de síntesis gràfiques són les darreres que ens ofereix el llibre. Ens hauria agradat disposar les que sintetitzarien la distribució de la vegetació a mitjans del XIX i a l'actualitat. Quedi dit.

De tota manera, el tema que s'emporta la palma en aquest capítol és el relatiu a les ordenances forestals dels segles XVI al XVIII.