Guerra Civil, es pot parlar d'una tasca gairebé centenària i amb molt poques interrupcions." [49] El mapa geològic de la província compilat pel canonge Almera sobre topografia aproximada de Brossa va fer època.

A partir de 1914, el Servei Cartogràfic de la Diputació es confondrà amb el de la Mancomunitat (fins al 1923) i després amb el de la Generalitat (1932-39). Esmorteït durant molts anys, ressuscitarà cap als anys seixanta amb la denominació de Servei de Cartografia i Fotogrametria sota la direcció de l'enginyer i geògraf Josep Ma. Puchades i amb la incorporació dels millors equipaments per a la realització de cartografia de base. Els mapes topogràfics a gran escala realitzats mitjançant procediments fotogramètrics, les primeres ortofotografies, aquell mapa de Catalunya a 1:200 000 de l'any 1973, són exemples cabdals de la producció d'un centre cartogràfic que,

salvant les dimensions, podia posar-se entre els millors d'Europa d'aquells anys. Finalment, el servei seria traspassat a l'Institut Cartogràfic de Catalunya el 1983.

Com ha estat dit, la segona part de l'obra presenta la reproducció de cinquanta mapes per resseguir la història de la cartografia de la província de Barcelona. Malgrat que la majoria ja són citats en la primera part, lloc en el qual se'n presenten reproduccions de detall, ara se'ns en dóna la fitxa completa així com d'altres comentaris singulars sobre la seva gènesi, execució i distribució. Uns comentaris que de la mà experta de Ma. Carme Montaner enriqueixen encara més aquesta publicació que d'ara en endavant serà de referència obligada en els treballs d'història de la cartografia de Catalunya.

[pau alegre, agost de 2003]