territorial ensopegà amb una manca de mitjans i sovint de rigor, sobretot en la cartografia de l'àmbit de Catalunya. Calia anar una mica més endavant, és a dir cap a la realització del mapa de la província de Barcelona separadament, com a pas indispensable en la difusió del nou ens provincial" [20]

Els mapes impresos de la província de Barcelona anirien degotant, no pas sense entrebancs, durant la segona meitat de segle. Així, "al final del segle XIX, el mapa de la província de Barcelona a escala mitjana ja era una realitat. Sanmartí el 1850, Coello el 1862, la Diputació el 1873 i Brossa el 1879 van contribuir a donar a conèixer el nou ens territorial i van proporcionar una base cartogràfica per a altres mapes. No obstant això, la difusió de la imatge de la província la van dur a terme les editorials privades, que amb la publicació a escales petites van ser els

veritables artífexs de la divulgació de la divisió provincial" [26]

La divulgació de la imatge de la província a través dels atles, o purament i simple de col·leccions de mapes, va venir a conseqüència de l'extraordinària difusió que varen experimentar els gravats de tota mena, entre els quals els mapes, al llarg del segle XIX. Amb la implantació progressiva de les tècniques de gravació litogràfica i, com a corol·lari d'això, de l'abaratiment de l'edició en colors s'aconseguiren productes molt atractius per al gran públic tant per l'impacte visual que oferien com, sobretot, per la seva barator relativa. Sovint, el mapa era envoltat amb textos informatius i altres gràfics: des de la vista de Montserrat fins a la parelleta de l'hereu i la pubilla. Ma. Carme Montaner ofereix una exploració molt interessant d'aquestes sèries de mapes menystingudes, o