oblidades, pels historiadors locals de la cartografia atesa la molt magre innovació cartogràfica que aporten. Pel que fa a la cartografia provincial, el gènere culminà en les aportacions de la casa editorial Alberto Martín de Barcelona. Per adonar-nos del seu impacte diguem només que el mapa provincial de Barcelona a 1:400.000 dibuixat per Benito Chías Carbó el 1905 es va seguir publicant fins als anys seixanta del segle XX.

La Diputació mateixa no va començar a confeccionar i editar cartografia per compte propi fins molt endavant, en el tombant del segon al tercer terç del segle dinou i en relació amb les competències que tenia assignades en matèria de vies públiques. En aquest topant, "l'aportació cartogràfica del Servei de Camins i Carreteres ha estat molt important. Cal no oblidar que, sovint, els mapes de

carreteres de la província s'han utilitzat com a base en diverses àrees de la Diputació. Fins a la creació d'un servei cartogràfic propi, és freqüent de trobar mapes dibuixats pel personal d'aquest Servei, per a projectes de naturalesa molt diversa. Durant molts anys van esdevenir, de facto, els cartògrafs oficials de la institució" [41]

Un altre àmbit temàtic en el qual la Diputació va intervenir decididament va ser el de la prospecció de recursos minerals. Si fa o no fa des del mateix tombant temporal esmentat per als mapes de carreteres i fins a la consolidació del Instituto Geològico y Minero de España, la Diputació va finançar i editar un gran nombre de projectes de cartografia geològica. Així "...pel que fa a la relació entre el mapa geològic i la Diputació de Barcelona, des del projecte de Moulin [1867] i fins després de la