Els objectius d'aquest llibre són exposats impecablement per Ma Carme Montaner en la introducció. Són els següents: "L'estudi de la imatge gràfica d'un ens territorial, com és el cas que ens ocupa, pot aportar moltes dades sobre la història de la institució. No n'hi ha prou, però, de mirar només el mapa, sinó de veure-hi una mica més enllà. Intentar comprendre qui i per què encarrega un mapa, qui el fa, per a qui el fa, etc., i d'aquesta manera analitzar tot el procés de producció cartogràfica." [12]

La part dedicada a cobrir la trajectòria de la cartografia de la província de Barcelona d'ençà el primer terç del segle XIX s'obre amb una discussió entorn de la difícil plasmació de la nova divisió provincial en el mapa de Catalunya. En efecte, segons l'autora "dibuixar la nova divisió territorial en un mapa no era fàcil. L'interès per a incloure-la ràpidament en les edicions a partir del 1833 es va trobar amb unes desfasades bases cartogràfiques que en dificultaven la nitidesa, o amb informacions errònies sobre els límits provincials que van dibuixar equivocadament la província de Barcelona gairebé fins al final del segle XIX. Veiem, doncs, que el gran interès existent en la difusió del nou model