La caiguda dels preus agraris a la dècada dels anys cinquanta remataren l’anihilament de l’economia del mas del Montseny, i de bona part de Catalunya, encetada un segle abans. Bona part de les activitats agrícoles i pastorals s’abandonaren en un procés, lent però inexorable, de substitució per altres de terciàries orientades vers l’oci i el lleure. La minva demogràfica també va ser molt notable. Les activitats forestals han fet la viu-viu. Tanmateix, l’aprofitament integral que en èpoques passades es feia del bosc, avui només és un record. Boada no deixa d’esmentar i comentar el possible impacte de les noves formes d’apropiació dels recursos com és ara la comercialització d’aigües minerals en ampolla.

El pes del factor socioeconòmic sobre els canvis en les cobertes del sòl és aclaparador. I potser ho havia estat de sempre, com a mínim des de l’Edat Mitjana, en una alternança de cicles d’intensificació agropastoral, amb artigatge i desemboscament, i de reforestació. Durant els darrers anys, però, el canvi d’usos del sòl ha estat espectacular per raó de la rapidesa com s’ha donat i, no ho oblidem, per la major

perspectiva temporal que ens dóna l’allargament de la vida humana. Aleshores, quin és el paper dels factors biofísics en el canvi? Podem parlar de canvi climàtic al Montseny? Boada recomana prudència malgrat haver-se observat un lleuger escalfament ambiental d’uns anys ençà.

El capítol dedicat a la Descripció i anàlisi dels canvis de Les cobertes del sòl al Montseny a la dècada de 1990, en relació amb l’estat de 1945, és, a parer meu, el millor del llibre. El mestratge del Boada geògraf naturalista us encomanarà. En particular, la descripció de les formacions vegetals i faunístiques dels boscos de ribera i de la del medi rupícola, les quals no havien estat contemplades per Llobet, són exemplars.

El doblament de l’extensió de l’alzina surera i el retall d’un terç de la superfície agrària són els canvis que cal destacar entre les dues dates. Altres canvis, tant en xifres absolutes com percentuals, caldria observar-los, em sembla, com a hipòtesis de tendències. Com ja he apuntat ratlles amunt, els mètodes i els instruments de compilació cartogràfica a l’abast de Llobet l’any 1945, eren molt