A la darrera pàgina escrita començava un epígraf titulat 'El joc de les quatre pertinences'. Vilar hi havia escrit:

"Tota identitat individual es troba marcada, en diferents nivells, per la consciència d'estar lligada a diversos conjunts jerarquitzats: 1) el món sencer, percebut per cada home d'una manera, i a un nivell, molt particulars de coneixement; 2) un món de valors, heretat o construït, en relació al qual tot individu situa i jutja els seus semblants pròxims o llunyans; 3) la comunitat política a la qual tota persona es troba associada jurídicament, que li garanteix determinats drets i li imposa determinats deures, acceptats, segons els moments i les situacions, de mala gana, amb resignació, o amb fervor i entusiasme; 4) existeix finalment per a tot home un horitzó preferit, proposat per la infància o adoptat per una elecció, on ell se sent 'a casa' més que en cap altra part del món.

El joc entre aquestes pertinences, molt variable segons els moments, és important en tot destí individual, i la distribució estadística de les actituds i les decisions que aquest joc comporta, és factor d'història. Això mereix un moment de reflexió."

Aquestes paraules -les darreres picades personalment a màquina per l'historiador- podrien servir de presentació de la segona part d'aquest llibre. En aquesta part -la més extensa, i la que correspon al text de les gravacions realitzades durant els mesos de maig i juny de 1994- Vilar ordena cronològicament alguns records de la seva vida. Aquest fet significa una desviació clara d'aquell projecte inicial i fa que l'obra resultant s'apropi molt a un llibre de memòries. El text, tanmateix, continua essent una invitació a la reflexió -recolzada ara en l'experiència- sobre els entrellats de 1es identitats individuals i els sentiments de pertinença a comunitats.

Cada capítol d'aquesta segona part comença amb el plantejament d'una pregunta. Voldria desvetllar-ne els orígens. No es tracta de cap secret: les preguntes foren publicades fa més de 10 anys. Però el text probablement no és conegut de la majoria dels lectors. Es tracta d'una carta que Pierre Vilar envià a François George, l'organitzador d'un congrés celebrat a París sobre l'stalinisme francès, que va ser publicada al final del recull de les actes (1).

1.- Natacha Dioujeva i François George, Staline á Paris. París: Éditions Ramsay, l982, p, 3l3.