Des de l'estiu de 1991, Pierre Vilar pateix greus problemes de vista que li impedeixen de llegir i escriure. A començament de 1994, estimulat per una proposta de l'editor Eliseu Climent, l'historiador va considerar la possibilitat de 'dictar' un llibre. El 3 de maig de 1994 -la data coincidia amb el seu vuitanta-vuitè aniversari-, a París, vam discutir, per primera vegada, sobre el seu contingut. E1 18 de juny Pierre Vilar m'entregà la casset que incloïa les 'Conclusions'.

No totes les pàgines del present llibre foren dictades en un espai tan curt de temps. Decidírem que la primera part del llibre la constituirien unes quaranta pàgines que Vilar havia escrit abans de l'estiu de 1991. Corresponien al projecte d'una obra -el llibre de la col·lecció europea de què parla Vilar en la 'Introducció'- que definitivament mai no s'acabaria. Convindria rectificar o, com a mínim, matisar. L'obra no s'acabaria tal com havia estat pensada en un principi, però, finalment, aquelles quaranta pàgines han donat lloc a un llibre -aquest-. En l'esquema d'aquell projecte Vilar havia escrit:

"Conclusions (el més modestes i prudents possibles): pensar Europa és difícil, precisament a causa d'un passat on les nocions de pàtria, de nació, d'imperi, de potència, de forces armades, de defensa, d'amenaces, són rarament explicitades de forma convincent. Cf. discurs polític, periodístic, i llenguatge quotidià, La reflexió històrica proposada no té altra ambició que la d'ajudar a no utilitzar segons quin mot en segons quin sentit."

El lector podrà jutjar fins a quin punt aquestes paraules no podrien servir de resum de les 'Conclusions' d'aquest llibre.

De l'esquema d'aquell projecte, en resultava també que els dos primers capítols presentaven un caràcter clarament autobiogràfic. En el capítol acabat -El comú i el sagrat, reproduït en aquest llibre-, Vilar, per caracteritzar el període que ell anomena "la conjuntura Durkheim", recorda els anys de la infantesa i de l'escola. El segon capítol portava per títol 'Comunitat i identitat'. Pierre Vilar n'havia escrit només unes quantes pàgines, que incloïen unes reflexions sobre els anys de captivitat.