La temàtica del capítol cinquè: el individuo frente al espacio político [pp. 133-154] significa una inversió del punt de mira. Ve a ser la perpectiva internalista de la geografia política, el tractament del conflicte individual entre posició social i posició territorial. L'autor repassa la posició de l'individu davant de l'organització política i la gestió del territori a escales diverses. En aquest context té molt de sentit tractar les manifestacions de poder i contrapoder local més enllà dels perifèrics de l'Estat. Així doncs, són presentats els moviments socials urbans com a reflex del conflicte i vulnerabilitat latent en el sistema social.

El capítol sisè pot semblar que us ve a contrapèl: la asunción del poder político: geografía electoral [pp. 155-168]. El tractament de la geografia electoral dintre del pla conceptual d'aquest assaig podia haver-se liquidat amb un parell de pàgines més en el capítol anterior. Tanmateix, Sánchez vol fer palesa la manipulació ideològica del territori, sobretot a l'escala local, que comporten les conteses electorals i, per tant, no hauria estat possible limitar el seu tractament a la dimensió individual de l'espai. L'objectiu del capítol és donar-li un tractament macrogeogràfic i

catalogar, amb exemples concrets i propers al lector d'aquesta primera (?) perifèria mundial, els seus efectes estructurants segons l'escala política.

L'enfocament ratzelià (1897) de la geografia política és ben present en la primera part del capítol darrer: Geografía política a escala mundial; la organización político-espacial a escala mundial [169-216]. No és una presència embafadora però s'endevina prou bé malgrat les prevencions de l'autor envers aquest clàssic de la geografia de tots els temps. Noteu, per exemple, els reflexos que li dóna en la descripció de l'escala mundial i el sistema-món i en el pòsit de la història en les divisions territorials a escala mundial; en la presentació dels desequilibris en la dimensió territorial entre els diversos estats; en les antinòmies entre macroestats i microestats. Encara ho és més en la presentació dels territoris per la seva adjacència al mar o bé per la seva continentalitat; en relació amb les lleres fluvials i l'accés al mar; i sense oblidar els límits jurisdiccionals en l'àmbit marítim. En aquesta vena, en fi, Sánchez s'esplaia amb l'espai marítim i el subsòl marítim; amb l'espai aeri i l'espai interplanetari; amb la territorialitat de les cultures, ètnies, religions i ideologies...