Un assaig militant i crític, des de la primera perifèria, d'un món cada volta més dominat pel centre anglosaxó. Sánchez denuncia l'apropiació ideològica, nefasta, de la geografia política per l'escola geogràfica alemanya de la primera meitat del segle XX i alhora es dol que ara "no sigui suficientment conreada entre nosaltres, havent cedit tot el protagonisme als geògrafs anglosaxons" [13]. És una reflexió teorètica necessària i imprescindible en un entorn acadèmic cada volta més abocat a la ciència 'aplicada', fins i tot en geografia política, la geopolítica, respecte de la qual l'autor pren una distància considerable. Però això vindrà més endavant.

No cal dir que per a estructurar el llibre l'autor es refia de l'ordenament de sempre: del general al particular. Una primera part, geografía política y poder, esmerçada a refinar conceptualment la matèria d'estudi des d'una perspectiva molt personal i una segona part, los procesos en geografía política, en el qual trobarem més llocs comuns de la disciplina geogràfica.

En el capítol primer, poder, espacio y geografía política [pp. 17-40], es defineixen

els termes bàsics de l'exposició ulterior. Això és, el concepte de poder com a conformació i coacció social. La relació o l'articulació del poder amb l'espai s'estableix a través del seu domini pels grups socials, per les estratègies de localització de les forces de decisió i la organització de l'espai. Mutatis mutandis també caldrà parlar de l'articulació política de la societat i de la seva relació amb l'espai geogràfic. De tot plegat, la geografia política que Joan-Eugeni Sànchez ens proposa resseguir pam a pam és la teoria de les relacions de poder en l'espai.

Els factors que incideixen en l'estudi acadèmic, i potser fins i tot militant, de la geografia política s'analitzen al capítol segon: fundamentos para la geografía política [pp.41-62]. El ventall d'elements és ampli i costerut. D'antuvi es refereix als humans i a les seves necessitats bàsiques o vitals així com del seu cicle de reproducció. El mateix podem dir del medi trepitjat pels humans, de l'espai geogràfic heterogeni com a condicionant, suport, recurs, mitjà de producció i com a mediador de la societat. Telegràficament: l'ús i l'explotació de l'espai geogràfic com a continent de la societat i la seva relació amb els modes de producció.