El capítol tercer, titulat ámbitos de la geografia política [pp. 63-84], el qual clou la primera part del llibre, s'esmerça en debanar la troca que formen les relacions socials i les relacions de poder territorialitzades. En un discurs de considerable densitat, s'introdueix el concepte d'excedent relatiu a la via de la legitimització de la seva apropiació en l'espai-territori. Un concepte clau que, cal remarcar-ho, jugarà un paper estel·lar en nombrosos passatges de l'obra. Aspectes derivats dels mecanismes associats amb l'apropiació de l'excedent com són la gestió de l'espai en les formes d'intervenció territorial per l'administració pública i el desenvolupament de polítiques territorials en l'ull de la turbonada del conflicte permanent socioespacial, són tractats amb més amabilitat. Finalment, les relacions espacials de poder a les diverses escales així com la discussió de les seves causes reforcen la distanciació de la geografia política respecte de la geopolítica.

La presentació dels procesos en geografía política, la proposta genèrica per a la segona part del llibre, porta l'autor a singularitzar-los en quatre mostres que ocupen altres tants capítols.

En el capítol quart s'aborda un aspecte tan ampli com debatut: el ámbito funcional en geografía política: del Estado a lo local [pp. 87-132]. Amb totes les ambigüitats que vulgueu, el concepte d'Estat resumeix a bastament les relacions espacials de poder. O bé centre de debat entorn del concepte tan controvertit d'Estat-nació amb el corresponent trencacolls de la identitat nacional i el nacionalisme, de la memòria històrica i de la realitat social, i de la relació amb les àrees de mercat. Temes que, a deu anys de distància, es mantenen vius i amb una salut envejable.

Altra cosa són les raons de l'Estat, de la manifestació del seu poder en els conflictes i en la intervenció militar tan lligada amb el seu espai vital. O de l'Estat-aparell manifestat en la seva administració amb models tan diversos segons siguin les escales funcionals assumides a l'interior de l'estat. Cal parlar aleshores de la regionalitat i de la localitat, de la funcionalitat i la disfuncionalitat de les escales interiors i de l'organització territorial del poder a escala local i regional. Però anem al gra: l'autor esmicola Estat pel seu paper crucial en la producció i l'apropiació de l'excedent. I ja hi som: recollirem les engrunes de la recaptació, de la redistribució i de la solidaritat territorial.