Caldria considerar els capítols del 52 al 59 [281-332], en un context d'estudi geogràfic, com la conclusió de la recerca: els trets cabdals de la societat estudiada i del gènere de vida que l'ha caracteritzada a les èpoques més recents. Però el llibre no acaba pas aquí. Trobareu encara un darrer bloc de capítols, del 60 al 64 [333-366], en els quals Biete ens descriu alguns dels referents culturals, potser antropològics, de la societat de Cabacés els quals, i malgrat les singularitats evidents, la relliga indestriablement amb la comunitat catalana en general. D'aquest darrer apartat vull destacar, en especial, la dedicació de Biete per apropar-nos a l'ús local de la llengua, del refranyer, de la toponímia...

Sovint, en tancar el llibre per iniciar la seva ressenya em ve la temptació de copiar, quan hi figura, la presentació del mateix autor o bé el pròleg del convidat de torn. Com haureu pogut comprovar, així ho he fet en diverses ocasions. No és pas mandra d'escriure o menysteniment per l'autor o l'autora. Malgrat haver llegit l'obra i haver-ne extret els seus trets essencials per a estructurar la ressenya, sempre em sembla que no ho diré pas tan bé com ho trobo escrit a la introducció o al pròleg. En aquest cas, però, he volgut evitar expressament aquesta temptació. Ben senzill: no m'he llegit el pròleg d'Albert Manent. D'haver-ho fet, estic convençut que l'hauria transcrit íntegrament.

Així doncs, sense mitjancers de cap mena, i no sé si m'expresso prou bé, voldria manifestar la meva admiració per la qualitat i la sensibilitat que Vicenç Biete ha sabut donar a la seva interpretació del terrer i la gent de Cabacés.