Els capítols esmerçats per a l'època contemporània, del 33 al 37 [177-208], formarien el sisè apartat figurat. Acostumats a comprovar la displicència, per no dir ocultació, com es tracten els dels fets més acostats als nostres dies en manta monografia històrica local, aquests capítols representen, en canvi, la culminació correcta del desenvolupament del poble sense estalviar, fins i tot, el plantejament dels problemes de futur. En aquestes tessitures, la geografia ve en ajut de l'autor per a ordenar les temàtiques de l'avui i del demà.

En els capítols del 38 al 42 [209-240] s'hi descriu el moviment demogràfic del terme a l'època contemporània, des de mitjans del segle XIX ençà, la qual cosa vol dir el repàs del seu despoblament fins restar amb un contingent, notablement envellit, de tres-centes persones i escaig. Són menys de la meitat dels que hi havia hagut fa cent cinquanta anys. I com a corol·lari, em sembla prou coherent estalonar el capítol de la població amb els dedicats a les migracions, als camins i les carreteres, així com a l'evolució dels mitjans de transport. El més sovint, i

Cabacés no és pas cap excepció, la demografia i les comunicacions tenen desenvolupaments correlatius entrellaçats amb el de les forces productives. Tot plegat s'exposa en els capítols del 43 al 51 [241-280] amb el rerefons de l'evolució sociopolítica soferta en els darrers dos segles. De sempre, l'estructura productiva de Cabacés amb poder per a la generació de rendes ha estat basada en les activitats agràries i més precisament en les agrícoles. L'enfonsament de la viticultura a finals del dinou, i altra vegada a mitjans del vint, foren la causa més evident del declivi demogràfic.