Els capítols 1 i 2 [pp. 1-12] presenten els límits i els afrontaments del terme municipal així com la seva situació en el conjunt del Priorat, una comarca la delimitació de la qual ha estat prou discutida durant els dos-cents darrers anys. Cabacés, al peu de Montsant, en forma part indestriable.

El segon bloc caldria formar-lo amb els capítols del 3 al 11 [13-86] els continguts dels quals descriuen la materialització del terme tot just delimitat. Els trets topogràfics en la davallada des de Montsant fins al riuet homònim; l'evolució geològica fins a donar lloc a un terrer dominat per les calcàries, amb els corresponents avencs i coves, tan diferent del paisatge granític i pissarrós del Priorat històric situat a tocar; la mediterraneïtat climàtica sotragada sovint per batzegades continentals... Per altra banda, la fauna i la flora naturals s'enduen un bon grapat de pàgines. Els llistat d'especímens dels regnes animal i vegetal que ens facilita Biete, sobre les petges dels naturalistes cabacetins Longí Navàs, S.J. (1858-1938) i Prudenci Seró (1883-1963), seran de gran utilitat per a propis i forans. Breu: disposeu d'una la geografia física de Cabacés feta i treta.

El desplegament històric de la societat cabacetina batega en els quatre apartats facticis següents. En el tercer, el recull dels capítols del 12 al 17 [87-114], es cobriria la història antiga fins a l'establiment dels musulmans. Biete fa de la neutralitat una virtut i ens facilita un repàs equilibrat tant de les troballes incontestables com de les narracions postromàntiques més o menys eixelebrades. Hi ha espai per a tothom. I la geografia omnipresent. En el quart apartat, cobert pels capítols del 18 al 26 [115-150], s'hi desgranen les batzegades de l'etapa medieval: la conquesta cristiana i l'aposentament del món feudal amb l'estructuració de la Baronia dels Entença i del comtat de Prades així com de l'abraçada, no pas desinteressada, dels tentacles de la Mitra tortosina. El seguiment dels esdeveniments clau ja no admet cap tipus de fantasia. La documentació aplegada pacientment per Vicenç Biete ho fa ben evident tot i les llacunes que el temps ha obert en la seva continuïtat. El mateix podem dir de l'apartat cinquè amb els capítols del 27 al 32 [151-176] els quals cobreixen l'època moderna. Durant aquesta etapa els referents polítics seran els Cardona i els Medinaceli com a titulars del comtat de Prades.