- No han estat improvisat els elements que han possibilitat l'absorció i progressiva assimilació d'una massa forana inusitadament important, sinó que ja eren en funcionament en la societat agrària del segle XVIII; em refereixo de nou al sistema familiar, en els seus vessants de transmissió patrimonial, organització de la producció domèstica, estratègies de supervivència i preferències matrimonials.
- El modern sistema català de reproducció ha resultat globalment benèfic, tant per a totes les categories d'habitats, autòctons i immigrants, com per al col·lectiu, i tant pel que fa a la consecució d'objectius relativament materials (nivell de vida, promoció social, modernitat) com pel que fa a realitats més immaterials (cohesió social, consciència d'identitat, orientació cap al futur).
- Aquest sistema no va ser mai amenaçat per la feble fecunditat, que en formava part, però sí que ha estat profundament alterat per l'onada immigratòria (acompanyada de forta fecunditat) dels anys seixanta" [29-30].

El fragment que gairebé clou la introducció em fa l'efecte que manifesta a bastament la vitalitat del pensament de Cabré. És precisament per l'impuls de projecció cap endavant que traspua com em serveix per posar el punt i a part, que no pas final, a aquesta notícia.

"La veritat és que, des de sempre i més que mai, a mi em semblen bé moltes coses que a Vandellós li semblaven malament: la vida urbana, l'emancipació de la dona, la modernitat, la victòria del comportament racional sobre l'instintiu, l'afany de promoció pròpia i per als fills, la recerca del benestar, la total obertura a l'exterior, el cosmopolitisme, "la barreja", i molts altres. No solament em semblen bé, sinó que les visc com a consubstancials a la meva idea de la catalanitat i hi confio perquè la dita catalanitat perduri com a cultura viva i no com a peça de museu. Potser hauria estat més interessant parlar de tot això que no pas de taxes de reproducció. Tanmateix, aquest és un llibre de demografia". [30-31]