"Havia de fer alguna cosa, i com que no sabia sortir de l'esquema causal plantejat per Vandellós --decadents per poc prolífics--, jo havia de demostrar que mai no havíem estat decadents perquè sempre havíem estat prou prolífics. Havia de mostrar que fins i tot sense immigració, mai no hauríem decrescut, que la Catalunya sense catalans no va ser mai un perill real. Tenia pensat com podia fer-ho" [20].

I aquí entra Louis Henry amb el seu article "Reflexions sur les taux de réproduction" publicat a Population de 1965:

"Perquè una població mantingués o augmentés els seus efectius no era necessari que els naixements fossin constants o creixents. Ni tan sols era imprescindible que cada mare tingués almenys una filla que arribés a la edat de la maternitat. Era suficient, ens deia Henry, que el total dels anys viscuts per les filles superés el total dels anys viscuts per les mares [16] (...) Vaig realitzar uns càlculs aproximats que em van reafirmar en les meves conviccions: excepte en els moments particularment pertorbats dels anys trenta i quaranta, la reproducció dels anys persona

havia estat sempre suficient. (...) Calia, però, escriure-ho i, abans d'escriure-ho, calia substituir els càlculs aproximats pels càlculs correctes fets a partir de dades precises. Això era molta feina" [21].

Tanta feina com per ser compendiada en una tesi doctoral (Universitat Autònoma de Barcelona, 1989) dirigida pel Dr. Jordi Nadal, la qual constitueix la base del llibre.

"Aquesta feina s'ha fet, de manera sistemàtica, per a les generacions catalanes nascudes del 1860 al 1960 i es presenta en els tres primers capítols d'aquest treball: La mortalitat, La fecunditat i La reproducció, que componen la primera part: "La reproducció biològica de les generacions" [21].

"Considerant que, de totes les seqüències que es poden reconstruir amb les nostres dades, sigui quin sigui l'indicador emprat, i que tot i així la reproducció dels anys viscuts és suficient, podem concloure que la població de Catalunya no hauria decrescut, ara per ara, encara que no hagués acollit mai un sol migrant. La Catalunya sense catalans no hauria tingut lloc" [22].