fecunditat catalana a nivells molt baixos, s'imposa la conclusió que no poden ser dos fets independents, han d'estar associats [26] (...) Mentre que l'emigració és més aviat una solució d'urgència a una situació difícil que hi ha interès a no perpetuar, la immigració pot esdevenir la base d'un sistema permanent com el que, segons el meu parer, ha funcionat a Catalunya durant el darrer segle i mig" [28].

"Aquesta hipòtesi causal, segons la qual la immigració hauria afavorit la baixa fecunditat, no té per què oposar-se a la contrària, segons la qual la baixa fecunditat hauria atret la immigració: ambdues coses poden coexistir i combinar-se en un esquema que, a la llarga, pot resultar molt complicat (...) No voldria cedir a la facilitat afirmant que el conjunt d'aquestes relacions formen sistema, diguem-ne el modern sistema català de reproducció" [28].

L'ideari al qual al·ludia en la presentació ens el facilita "... de manera molt succinta:
- La immigració ha estat part integrant i principal del modern sistema català de reproducció.
- La immigració a Catalunya és un fenomen endogen, és a dir, generat més per l'atracció de les zones d'arribada que per l'expulsió de les zones de sortida; això no s'aplica, però, a l'allau immigratòria dels anys seixanta, és un fenomen en bona part exogenerat.
- El moviment d'immigració extracatalana no és més que la continuació, més enllà de l'Ebre, de l'èxode rural català coetani de la davallada de la fecunditat.
- Ambdós fenòmens tenen orígens comuns, que cal cercar en els processos d'individualització i de creixement de la ciutat de Barcelona, en la complexitat del sistema de transmissió patrimonial tradicional a Catalunya i en la seva entrada en crisi.