del Pla d'Acció de Lisboa de 1996 per posar-les en solfa. I per acabar, ara sí malgrat la provisionalitat del llibre, amb el termenal de l'Assemblea especial de l'ONU (1997) per avaluar els resultats assolits en relació amb les propostes formulades a Rio cinc anys abans.

En el capítol setè, al qual ja m'hi he referit abans, s'addueixen les opinions de diverses figures en educació ambiental per a bastir una història ambiental, una altra història. Només en destacaré una, atès que ens aclareix el subtítol del llibre: "El professor González Molina, en el llibre Historia y medio ambiente opina que la crisi ecològica també és una crisi 'civilitzadora' que sotragueja els fonament sobre els quals s'assenta l'actual civilització occidental, abastant tant el mite del desenvolupament econòmic, com la pròpia teoria econòmica que el sustenta i afectant una societat cada vegada amb majors desequilibris i desigualtats" [p. 192]. El repàs de manifestos i declaracions per a una història ambiental s'arrodoneix amb una introducció al Projecte LUCC (Land Use/ Cover Change) i al CORINE com exemples d'investigacions dirigides vers l'avaluació dels canvis recents, tant des de la perspectiva de la dinàmica espontània de la natura com per l'ús socioeconòmic que efectivament se'n fa.

A manera gairebé de prova d'aquesta nova història ambiental, els autors ens ofereixen uns apunts sobre els orígens del pensament ambiental. Es remunten a Mesopotàmia i a Xina per bastir una trajectòria sumària de les arrels dels coneixements sistemàtics sobre el medi. La ciència hel·lènica i l'obra del metge Hipòcrates de Cos (460-375 aC.) reben una atenció especial: "En el Tractat sobre els aires, les aigües i els llocs, Hipòcrates formula la inseparabilitat individu-medi, base de l'ambientalisme modern" [p. 213]. Hi veuen els antecedents del conservacionisme, dels parcs naturals, ...o de les cases de colònies.

El capítol nové titulat educació ambiental conforma les conclusions del llibre. Així, l'educació ambiental s'adopta com un instrument de canvi per afrontar el canvi global: "ha de ser l'instrument inexcusable per a la forja d'un nou home i una nova dona --es parla fins i tot d'una nova ètica-- que ens faci urgentment més reverents en les nostres relacions amb l'entorn, amb la natura, entenent aquesta no com a quelcom separat i subordinat a l'espècie humana, sinó com un tot" [p. 221]. El llibre es clou amb una breu bibliografia comentada i un apèndix amb adreces d'interès. No he sabut trobar, en canvi, la llista de les nombroses referències bibliogràfiques inserides en el text.