Tot aixó s'exemplifica amb una qualificació de la biodiversitat a Catalunya. I, curiosament, es torna a aquell babelisme blasmat pels autors en el capítol inicial. La biodiversitat que se'ns descriu és, o així m'ho sembla, una biogeografia clàssica: un repàs dels àmbits geogràfics ambientals i l'enumeració de les espècies dominants, subdominants i amenaçades. Aquesta perspectiva de biogeografia proteccionista es palesa pel coronament del capítol amb la notícia sobre Espais Naturals de Protecció i del PEIN.

El capítol cinquè, no sé ben bé si considerar-lo com uns apunts escadussers o bé un ordenament cronològic de les transformacions històriques del paisatge a Catalunya, gairebé en l'ona de la geografia històrica, enceta la segona part del llibre. És, però, una proposta de partició de la meva collita. En el llibre no hi és pas. Crec que hauria estat escaient agrupar els capítols en dues grans parts: del primer al quart com el plantejament dels problemes bàsics rematats pel concepte de biodiversitat, i del cinquè al vuitè com un assaig de la història ambiental que s'endevina en el capítol setè.

Com no podia ser d'altra manera, el canvi global també és una de les paraules clau del llibre. Ja s'hi havien referit incidentalment. Però, tot i donar títol al capítol, els autors aprofiten l'avinentesa per puntualitzar sobre el marc conceptual de medi ambient. És bo tenir d'arribar al capítol sisè, el que ara ens ocupa, per discutir i facilitar una definició de 'medi ambient'? Bé, així és. I s'apunten de manera explícita, o els fa més gràcia [i a mí també], a la definició de Monod... "aquell concepte que serviria per a descriure tota la societat: institucions, cultura, natura, hàbitat, ciutat, economia, tècnica" [p. 148]. De manera implícita, però, fan més cas, o s'adapten prou, a la definició proposada per un grup de treball de la UNESCO: "...ecosistema multidimensional d'interrelacions complexes en estat continu de canvi" [p. 149] que inclou un bon grapat de paraules clau del llibre.

En relació amb el cavi global volen deixar constància de "la cronologia o l'evolució dels grans esdeveniments internacionals que, d'una manera esglaonada, han tingut lloc i que han esdevingut elements o factors clau per a la construcció del teixit bàsic del discurs

segueix...