Activitats del curs · Trajectòria històrica · Directori · Publicacions · Miscel·lània : Índex |
Els Llibres dels Socis i de les Sòcies |
Notes · Editors · Any · Autoria · Títols · Aparador |
Martí Boada i Anna Zahonero: Medi ambient: una crisi civilitzadora.. Barcelona: Edicions de la Magrana, 1998 (Col. Debat, 9); 247 pp. + índex; pròleg de Jaume Colomer. ISBN 84-8264-106-9. |
Ressenya de P.
Alegre : pàg. 1 · 2 · 3 · 4 · 5 |
considerar-los tothora des del punt de vista de la seva producció sense contemplar que "d'altra banda, si hipotèticament l'espècie humana pogués viure al marge de la destrucció dels hàbitats que ens sustenten des d'una societat únicament i exclusivament tecnològica, de ben segur moriríem de pena; per a viure necessitem alguna cosa més que menjar i dormir..." [p. 70] Per capir la relació entre societat urbana i medi cal entendre la ciutat com un ecosistema: un sistema complex de relacions entre elements biòtics i abiòtics així com entre un nucli central integrador i una perifèria que el complementa. "El manteniment de la complexitat dels sistemes urbans es fonamenta en l'explotació de recursos ubicats en àmbits més o menys allunyats" [p. 75]. Les referències al 'metabolisme' de la ciutat o bé a la invasió periòdica que efectuen els metropolitans sobre els territoris circumdants a la recerca d'esplai cal contemplar-los des de l'òptica d'aquella explotació. A escala planetària, el fenomen del turisme és la prova evident d'aquesta explotació 'urbana' de la natura. |
A mesura que ens enfonsem en el llibre ens adonarem de les paraules clau que varen animar els autors durant la redacció del llibre. Ecosistema i complex ja han estat esmentades. Una altra apareix en el plantejament de la relació entre medi ambient i biodiversitat. Aquest darrer mot el caracteritzen com una mesura de qualitat ambiental i en la definició es reitera una altra paraula clau: la variabilitat jeràrquica entre organismes vivents i dels 'complexos' ecològics dels quals formen part. Una mesura potser, i valgui la redundància, incommensurable. En conseqüència: "un argument tòpic respecte de la biodiversitat és que és impossible protegir allò que es desconeix. Avui, però, no es tracta de conservar 'coses' sinó processos..." [p. 92]. I ens podrem preguntar: quina és l'extensió mínima de territori per mantenir una població? O bé quin és el nombre crític d'individus per a mantenir una espècie? Com fa temps va advertir Jaume Terradas, la variació i l'osmosi entre les tessel·les geogràfiques de les espècies formen contínuums més que no pas regions amb límits diàfans. Així doncs, aplicar la mesura de biodiversitat no resulta pas fàcil. |
l'àmbit de trobada · er encastre · el lugar para el encuentro · gailenen bilgunea · o lugar de encontro · le lieu de rencontre · the gathering space |
Pàgina publicada el 19 d'abril de 2002 pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxx |
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi. Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud dingrés. |
Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona scg@iec.cat |