La disjuntiva entre la industrialització i la terciarització com a exponents de desenvolupament de llocs i regions canviants és ben actual. Les desigualtats geogràfiques, però, no suposen necessàriament desequilibris i la homogeneïtat tampoc no equival a un benifet de libertés, egalités et fraternités. Això ens porta a l'altre capítol esmentat abans. Les formes de control del territori a través del manteniment de les desigualtats socials i per l'enfarfegament de miratges ideològics legitimadors són repassades, em sembla que per conveniència expositiva, a nivell microespacial (ordenació del territori) i a nivell macro (geografia política). Oi que s'avenen els conceptes de límits i de fronteres, de nacions i d'estats, de nacionalismes i de colonialismes,... amb els d'urbà i de no urbà, de zonning, de barri vell i d'eixample, en un PGOU?

En el segle XXI, per a maximitzar l'eficiència i assegurar la reproducció del sistema mundial no n'hi ha prou en el manteniment i enfonyament de les desigualtats socials. Una

conclusió possible després de la lectura dels tres capítols ressenyats seria la dependència del futur del sistema en l'ampliació ad infinitum del moviment espacial de tots els seus components. La mobilitat de la població n'és la manifestació més punyent. Sota el lema d'un món desigualment superpoblat s'exposen els mètodes d'anàlisi de la població, la seva relació amb els estudis dels llocs i regions [la geografia] i, sobretot, amb els de la dinàmica i dels processos de la població. En aquest apartat potser sorprèn la dedicació esmerçada envers els estudis sobre el creixement de la població comparat amb l'esmerçat envers la mobilitat espacial per migració com potser s'adiria més amb el lema del llibre. Això, però, fa d'enllaç amb el capítol següent: naturalesa i societat: simfonies, espetecs i trencacolls. La relació entre la societat i el medi físic i biòtic, el vell tema d'observació de la geografia popular i d'estudi de l'acadèmica, s'enfoca des de la impossibilitat d'una autorregulació que permeti la supervivència del sistema. Així, atès l'ús i l'abús del planeta Terra: hi ha esperances per a sostenibilitat?