durant els anys seixanta, fins a l'afermament de l'explotació agrària petita productora de mercaderies. La comercialització de la llet és la clau d'aquest procés a l'àrea d'estudi.

El detall teòric i empíric d'aquest procés és el nucli de la recerca. I, de tot plegat, la conclusió crucial que Tulla ens remarca és que "el desenvolupament de l'agricultura de muntanya requereix un creixement equilibrat d'un grup d'explotacions agràries a cada poble, augmentant totes juntes el nivell de productivitat relativa, en relació a les economies d'escala del subsector lleter en cada període", [p. 663] o sigui la via farmer de desenvolupament capitalista de l'agricultura. Aquest és un procés, però, que no s'ha pas difós de forma homogènia en el territori.

El detall de la diferenciació territorial, portada al nivell del quilòmetre quadrat, va significar un esforç metodològic i aplicat molt considerable per l'època. Fa època. En aquest tocant, la feina de Tulla, ben assistit per dos estudiants tan destacats com l'Oriol Nel·lo (cartografia) i el Ramon Arribas (taules), és senzillament modèlica. Així, la integració de les variables descriptives del procés econòmic, del medi físic, de la societat, etc., en una base de dades estructurada com un Sistema d'Informació Geogràfica fet i tret, apte per a implementar un model de difusió probabilista que facilités les tendències de futur de la diferenciació espacial va ser una innovació de primer ordre en els estudis geogràfics peninsulars. Només ens hem de doldre de la dilació en la seva publicació. Quina hauria estat la incidència d'aquest treball en les polítiques actives de muntanya d'haver circulat amb la profusió que es mereixia des del mateix any vuitanta?

Pau Alegre, gener de 2002.