Encetats els anys setanta, tot just llicenciat en Ciències Econòmiques, el Toni Tulla s'enlluernà amb la Geografia en els arrossars del delta de l'Ebre. A partir d'aquell camí de Damasc, la seva tirada cap a la temàtica agrària ha estat fecunda i ininterrompuda. El llibre que comentem potser n'és la manifestació més reeixida. El va gestar a Bristol, l'atrafegat port prop del Severn, on es va especialitzar en geografia -així, en minúscula-. Pensaria en el Segre sota Pont de Bar? El cas és que el treball que hauria d'haver estat una dissertation va esdevenir una tesi doctoral (Universitat Autònoma de Barcelona, 1980) sobretot a causa dels anys de brega amb els lleters de les 'dues' Cerdanyes, l'Alt Urgell i Andorra per conseguir les dades justes que precisava.

Les dades les necessitava indefugiblement. S'havia proposat demostrar que "una agricultura de muntanya pot assolir un grau d'eficiència econòmica, en el marc d'un sistema capitalista, a través d'un desenvolupament equilibrat de les estructures productives de les explotacions agràries" tipificades, en l'espai i el temps de la recerca,

Malgrat el caràcter deliberadament sectorial de l'estudi, el desenvolupament de l'anàlisi pren proporcions de gran estudi regional. El substrat històric revela com la diferenciació d'una àrea gairebé homogènia repartida en tres realitats polítiques no s'esdevé de manera plena fins la irrupció del capitalisme al segle XX. Així les especialitzacions econòmiques i territorials que adopta l'àrea d'estudi són el producte dels diferents graus de desenvolupament del capitalisme que s'hi dóna i analitza, naturalment, les fases del procés d'integració de l'agricultura de muntanya. Des de l'explotació de subsistència, típica fins a començament del segle XX i gairebé liquidada