N'hi ha tres que versen expressament sobre diversos passatges de la pel·lícula històrica. Les altres quatre
se n'aparten sense minva, però, ni de qualitat ni d'interès, i no m'hi referiré. Montserrat
Galera destaca el tractament del territori andorrà dins de la cartografia de Catalunya i de la serralada
pirinenca [pp. 31-45], els dos eixos avançats per Pujal. Galera es recolza en el seu profund coneixement de
la producció de mapes de Catalunya dels segles XVII i XVIII. Profund coneixement que en el cas de Monique Pelletier es
dirigeix vers la Carte Géometrique de la France, o bé Carte de l'Académie, o coneguda també com Carte
Générale et Particulière de la France de la qual n'és una reconeguda especialista. En la seva intervenció sobre
l'Andorre sur la carte de Cassini [pp. 47-59], i quarta variant de títol per a un mateix mapa, detalla les
particularitats del procés de formació dels fulls 40 i 40 bis relatius al territori andorrà. El mateix nivell de competència
cal concedir a Ma
Carme Montaner en relació amb l'estudi de la cartografia hispano catalana i francesa del segle dinou i del
vint i que en aquesta ocasió focalitza en la cartografia i excursionisme a Andorra i el Pirineu [pp. 71-80]. I no hi
manquen les referències a figures de la geografia catalana, socis eminents de la SCdG,
|
|

que han contribuït decisivament a
la cartografia andorrana contemporània:
Marcel
Chevalier,
Salvador
Llobet,
Nadal
Llopis, Lluís
Solé... Per acabar vull remarcar l'índex toponímic [pp. 315-333], excel·lent, que clou el llibre. Ben poques obres de caire similar
l'ofereixen tan detallat i primmirat.
|
|
Resta per fer, doncs, la història de la cartografia
andorrana. La mateixa Cinta Pujal ho manifestava expressament a la introducció. Però, manllevant expressions
fetes, no és pas una 'assignatura pendent' sinó més aviat un 'repte de futur' que aquest àlbum a començat a fresar.
/ Pau
Alegre, desembre 2001.
|
|