històriques i, més important encara, com algun editor havia gosat publicar-les. L'actual producció de mapes per animació audiovisual ha posat fora de joc aquelles temptatives.

Cal que passi la paraula, però, als autors i a les autores dels escrits que acompanyen la col·lecció. Si em permeteu que continui arrapant-me al símil cinematogràfic us diré que la seva lectura m'ha semblat l'acta o el resum de la sessió de cine-club en la qual es va presentar la pel·lícula. La presentació que precedí a la projecció hauria anat a càrrec de Cinta Pujal Carabantes. Figura, naturalment, com a coordinadora de l'obra en els crèdits d'edició. Amb les valls d'Andorra: territori indesmembrable del Pirineu [pp. 17-30] com a lema de la intervenció, Pujal repassa els tombants principals de la pel·lícula cartogràfica, des del plànol de la frontera hispano andorrana de 1692 fins a l'actualitat. És l'orientació de conjunt tan indefugible i com imprescindible. Els eixos de la seva exposició, i que sovint retrobareu en les intervencions posteriors, són el format per Catalunya- França, per un cantó, i el transversal del Pirineu al qual s'hi abona amb predilecció, per l'altre.