El segon estudi introductori versa entorn dels primers mapes de Catalunya publicats i coneguts avui en dia. Essencialment, Galera hi repassa la discusió científica oberta de fa molts anys en relació amb el mapa mural de Catalunya en sis seccions gravat i signat a Anvers per J.B. Vrients en una data incerta entre l'any 1602 i l'any 1605. És el mapa imprès més antic del territori de Catalunya que es conserva [Biblioteca Nacional de França, a Paris]. Un mapa que imposaria la imatge del territori de Catalunya a copistes i a gravadors fins a la publicació del treball cartogràfic de Sanson a mitjans del XVII. Tot i així, el mapa se seguiria editant, molt de tant en tant és clar, fins a l'any 1770! Montserrat Galera fa un exhaustiu estudi del seu historial tipogràfic. En relació amb els orígens del mapa, ordena i rememora totes les fonts disponibles, tant les originals d'època com els estudis contemporanis, sobre l'autoria efectiva del mapa, la seva datació, i la possibilitat que haguessin existit altres mapes impresos del territori de Catalunya al darrer decenni del

segle XVI i dels quals, fins ara, no n'ha aparegut cap exemplar. Val a dir que l'embolic de les fonts d'època entre el mapa en sis seccions, per una banda, i el reduït que va incloure's a l'edició en espanyol del Theatrum de 1602, per altre, és força considerable. Tot plegat aboca l'autora a la conclusió, ben assenyada, d'esperar i confiar en troballes documentals que permetin desentrellar el tema en el futur.

D'aquests dos estudis introductoris se'n presenten sengles versions en espanyol al final de l'obra (pp. 191-208). Val a dir que m'ha estranyat no trobar-hi versions en anglès i francès. Oi més quan l'exposició era dirigida, en un principi, a una associació que els té per oficials. Si es que no s'ha fet ja, seria bo comptar amb una edició institucional en aquells dos idiomes. Facilitaria extraordinàriament la difusió internacional d'una obra que s'ho mereix a bastament.

segueix...