D'antuvi, Galera traça el marc general de la història de la producció de mapes en el qual cal encabir els de la mostra. En primer lloc remarca la gran qualitat que els operaris d'Anvers havien atès en la gravació intaglio per a imprimir mapes cap a finals dels segle XVI. La majoria de les obres exposades varen ser reproduïdes per mitjà d'aquest procediment. La tipologia funcional dels mapes exposats es revisada en segon lloc: militars, comercials, polítics, i científics. Finalment, i en tercer lloc, Galera dedica un extens apartat als dissenys dels mapes: murals o solts per un costat, i fulls d'atles per altre. Més específicament, rememora la gènesi del disseny Atles a partir de les edicions dels vint-i-set mapes proposats a la Geographia de Ptolemeu, passant després als Atles facticis de Lafreri. Com es sabut, aquesta tendència a relligar mapes en volums va desembocar en el Theatrum Orbis Terrarum (1570) d'Abraham Ortelius. Les seves 52 planxes exhibeixen per primera vegada les característiques d'uniformitat conceptual i física de presentació dels mapes que encara avui en dia seguim exigint als Atles. Bona part de les peces exposades van aparèixer com a fulls en un Atles.

Les característiques exactes dels mapes exhibits són: mapes impresos coneguts avui en dia datats entre 1600 i 1800. L'exemplar exhibit correspon sempre que és possible a la primera edició. Entorn d'una quarta part de les seixanta-quatre peces que satisfan aquests requisits són propietat de la Cartoteca de Catalunya de l'ICC. La resta prové, sobretot, de col·leccions privades i només puntualment d'altres cartoteques. Només en dos casos es va tenir de recòrrer a la reproducció fotogràfica per impossibilitat d'obtenir el corresponent original. Això revela l'enorme esforç organitzatiu de l'aplec. Aquesta exhaustivitat convertia l'exposició en el primer passeig cronològic pels mapes del XVII i del XVIII, com també es presenten en el catàleg. Les fonts cartobibliogràfiques en les quals s'ha espigolat la documentació de cada peça mereixen, com així es fa, un ampli comentari. Raons d'evident excepcionalitat varen motivar Montserrat Galera a fer uns comentaris singulars respecte de cinc mapes concrets. Abans d'abordar-los, encara dóna una breu notícia de l'aparença del territori de Catalunya en els mapes de la Península Ibèrica impresos amb anterioritat a 1600. Penso que, en aquest cas, massa breu.

segueix...