Activitats del curs · Trajectòria històrica · Directori · Publicacions · Miscel·lània : Índex |
Els Llibres dels Socis i de les Sòcies |
Notes · Editors · Any · Autoria · Títols · Aparador |
Jordi
Clua: Processos hidràulics i aplicació de la legislació pel foment de la població rural a les colònies industrials.
Sant Cugat del Vallès: Amelia Romero editora, 2001 (Col·lecció Els Llibres de la Frontera /
Coneguem Catalunya, 31); 295 pàgs. ISBN 84-8255-040-3 |
Resum de P. Alegre : pàg. 1 · 2 · 3 |
El contingut d'aquest llibre ha estat derivat de la tesi doctoral de l'autor titulada "Legislació i assentaments fabrils: les colònies industrials a Catalunya" que va defensar exitosament al Departament de Geografia Humana de la Universitat de Barcelona l'any 1994. Li va dirigir el professor Lluís Casassas i, després del seu traspàs, la va concloure amb el professor Carles Carreras. Els objectius de llibre són perfectament enunciats per l'autor a la Introducció. Donem-li la paraula: "El primer apartat es dedica a l'estudi dels orígens fluvials de les fàbriques hidràuliques que van construir al seu voltant una colònia obrera. Com que es parteix de la hipòtesi que la necessitat de proveir-se de l'energia hidràulica va ser la causa determinant per la fundació de les colònies obreres s'ha intentat explicar aquest interessant aspecte que va tenir tanta transcendència en la formació del paisatge industrial a les valls de la Catalunya central. Aquest procés es va basar en l'obtenció i ampliació dels salts d'aigües que aprofitaven els industrials pel proveïment energètic..." (p. 11) |
Segons Clua, l'opció hidràulica va sorgir a Catalunya com una resposta a les dificultats de disposar en abundància i en bones condicions del típic recurs energètic de la revolució industrial, això és, del carbó. Tanmateix, reconeix que les fàbriques de riu que s'enfilaren, sobretot, per les conques altes del Llobregat i del Ter van haver de comptar pel seu funcionament amb el complement energètic del carbó i de la màquina de vapor. Sovint, l'aigua era insuficient i calia recòrrer al vapor. És per això que Clua remarca l'oportuna localització de les migrades, i en bona mesura fallides, conques carboníferes de Catalunya a la capçalera dels rius per a completar el consum de carbó de més qualitat importat pel port de Barcelona. La disseminació de fàbriques de riu i colònies en medis rurals de l'interior de Catalunya a partir de 1870, no va significar pas una fugida de la indústria del medi urbà en el que la s'havia desenvolupat fins aleshores. L'expansió de les fàbriques de filats i teixits de cotò per les valls fluvials va ser el resultat d'una expansió industrial que no va provocar la debilitació o el decreixement de cap altre |
l'àmbit de trobada · er encastre · el lugar para el encuentro · gailenen bilgunea · o lugar de encontro · le lieu de rencontre · the gathering space |
Pàgina publicada el 10 de setembre de 2001 pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxx |
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi. Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud dingrés. |
Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona scg@iec.cat |