disposicions legislatives de 1885 varen fer gairebé impossible l'obtenció de l'estatut per part d'establiments fabrils i, finalment, l'any 1892 es va suspendre l'aplicació de tota la legislació sobre el tema.

L'obtenció de l'estatut de colònia, no era, com avançavem més amunt, un factor de localització. Només dinou de les noranta-dues colònies censades varen obtenir l'estatut legal, la majoria de les quals entre els anys 1880 i 1885. Totes aquestes havien iniciat els tràmits de concessió quan ja tenien en solfa el salt hidràulic i la urbanització. És per tot això, i molt més, que cal afegir a la relació d'aportacions notables del llibre el detall del desplegament i del desballestament de la legislació de colònies i del seu aprofitament per part d'alguns establiments.

Les aportacions són reblades pel capítol darrer: "Les conflictives relacions entre municipis i colònies". És un capítol tan llarg com de lectura apassionant. En efecte, amb totes les exempcions contributives que l'estatut otorgava a l'empresari així com els privilegis per als habitants, el més preuat dels quals era l'exempció de quintes, la colònia esdevenia pràcticament independent del

municipi en el qual s'ubicava durant el termini d'aplicació i que en alguns casos podia superar la vintena d'anys. I no només això. La resta del municipi havia de carregar amb costos que l'administració de l'Estat i provincial valorava per a tot el terme, colònia inclosa. Per exemple, la Hisenda podia fixar el muntant de la contribució que havia de satisfer un municipi sense retirar en la seva valoració la riquesa generada per la colònia o colònies del terme. Atesa l'exempció de l'empresa fabril, això significava una pressió fiscal molt més dura per a la resta de contribuents. Situacions com la de l'exemple

varen generar una notable animadversió, per dir-ho suau, del municipi envers la colònia que sovint desembocava en la confrontació davant dels tribunals. Els casos que Clua ha estudiat amb documentació original municipal i que presenta en aquest darrer capítol són prou il·lustratius. Destaquem-ne els que enfrotaren els Viladomiu amb l'Ajuntament de Gironella, al Berguedà, i els Baurier de la colònia Salou amb l'Ajuntament de Masies de Roda, a Osona.

Pau Alegre, agost de 2001.