"La implantació de la divisió provincial de 1833 no va suscitar gaire oposició o gens. Per a l'opinió general es tractava pràcticament d'una reedició del que havien fet les Corts al Trienni" [p. 187]. Una cosa semblant passaria amb el que signaria l'abril de l'any següent sobre partits judicials.

Al Principat, com a les Balears, les esmenes introduïdes en la divisió durant el període que funcionaren comissions expresses de revisió (1835-1857) varen ser de detall. En canvi al País Valencià varen ser molt més importants. En especial, les modificacions de la província d'Alacant i, sobretot, la inclusió dels partits judicials castellans de Requena i d'Utiel. El professor Burgueño les repassa pormenoritzadament.

Com contempla Burgueño la divisió actual a la llum de la història? Considera que la divisió de 1822 i, per tant la de 1833, va resultar d'un pacte entre la Diputació i el Govern, via parlamentària. "Des d'aleshores han passat més de 160 anys; massa temps com perquè una reforma de l'organització territorial pugui partir de zero. Les províncies tenen avui dia una salut envejable i segueixen superant obstacles, com ara les previsions legislatives

del Parlament català. Tot i així, creiem que es necessari reprendre la qüestió regional (...) Som de l'opinió que si la revisió de l'ordenament regional dels PPCC tirés endavant, indefectiblement hom tornaria a debatre fòrmules defensades en el Trienni liberal (..) Al Principat, possiblement, la clau de volta d'aquesta reforma sigui la creació de la Catalunya Central, vertebrada per les ciutats d'Igualada, Manresa (amb Solsona i Berga), Vic (amb Ripoll) i Puigcerdà." [p. 219]

No voldria acabar aquesta ressenya sense posar de relleu un dels punts forts que al meu parer té el llibre. Rau en l'aproximació multiescalar de les divisions territorials. Aquest enfocament dóna a l'obra el segell d'anàlisi geogràfica que el distingeix de les metodologies de la història i de la ciència política que li donen suport. I no em refereixo pas a l'excel·lent i profusa il.lustració cartogràfica. Em refereixo a l'hàbil ascens i descens en l'escala graonada entre el territori estatal i la divisió elemental municipal que Burgueño practica en el text. Un exercici no gens fàcil i del qual en surt ben exitós. La narració del període crític del Trienni n'és, precisament, la prova de foc. / Pau Alegre
Es Caló de Sant Agustí, juliol de 1996.