Un fracàs que només pot considerar-se de relatiu en el domini de mesurar. En base a les directrius de coordinació interministerial establertes en la Ley de Medición del Territorio (1859), la Junta va poder iniciar, amb planificació i coherència organitzativa, les actuacions per a formar el cadastre parcel·lari i el mapa topogràfic de base. En el cas del cadastre, el projecte s'estavellà tant per la manca de recursos per a formar personal topogràfic especialitzat com per l'eternització de les discussions sobre autentificació de límits fruit d'un cúmul d'indefinicions legals relatives a la possessió del sòl. El minuciós projecte de cadastre de Francisco Coello va ser abandonat (1866) quan només se n'havia aixecat un terç de la província de Madrid. Amb el ritme de treball experimentat fins aleshores, haurien calgut segles per a completar-lo! Tanmateix, els autors del llibre reconeixen que amb aquella mostra tan exigua ja es podia comprovar a bastament el fenomenal frau i ocultació fiscal practicada en els amirallaments. En el cas del mapa topogràfic de base, la falta de personal especialitzat també es deixà sentir. En aquest domini, però, la participació dels cossos especialitzats de l'exèrcit van fer possible bastir la xarxa bàsica de triangulació

geodèsica, l'esquelet indispensable per a composar la representació detallada del territori. Aquesta actuació és de les que tindria més transcendència futura d'entre les impulsades per la Junta. L'Instituto Geográfico podria endegar l'estratègia de formació del mapa a 1:50 000 amb bona part de la feina feta i, sobretot, ben feta.

L'actuació de la Junta en el domini de l'inventari és molt més modesta. Poca profunditat podia proposar-se per registrar cartogràficament els recursos geològics, agronòmics, hídrics, etc., quan les base topogràfiques disponibles més detallades, i encara sense completar per tot l'Estat, eren els mapes provincials del mateix Coello a 1:200 000. El que avui pensaríem que per l'escala de presentació són treballs de síntesi eren només esborranys exploratoris. Tot i així, la Junta va fer un esforç molt considerable per a editar-los i donar-ne difusió. Eren els primers passos d'unes actuacions cartogràfiques que no prendrien consistència fins molts anys després. En els apèndixs del llibre es faciliten els llistats exhaustius d'aquesta producció per a la qual els autors esmercen una especial dedicació i competència. / Pau Alegre, octubre de 1996.