Les paletades de fons, però, són la identificació de les grans categories d'actuacions i la interpretació de la seva significació en la societat espanyola i l'ambient científic coetani: comptar els homes, mesurar el territori i inventariar la riquesa. Els productes estrella d'aquestes actuacions són prou coneguts: els censos de població, el mapa topogràfic de base, el cadastre, i la cartografia temàtica de recursos. En cadascuna d'aquestes parcel·les de coneixement del país al servei de l'Estat (l'estadística!) la Comisión d'antuvi i la Junta després varen iniciar una trajectòria, ferma en alguns casos, estantissa en d'altres, que arriba fins als nostres dies.

La finalitat fundacional (1856) de la Comisión era la de coordinar les tasques estadístiques, ben esparses i escadusseres val a dir, dels departaments de l'administració pública espanyola. En aquest sentit, doncs, es proposava seguir l'estil d'actuació del Servei d'estadística de Bèlgica, el model europeu del moment. La Comisión no hauria d'haver produït estadística. Més aviat hauria d'haver impulsat els aplecs, les anàlisis i les publicacions estadístiques en aquells topants en què mancaven o destriar-les en els que s'encavallaven. La resistència dels serveis estadístics dels diversos ministeris per

deixar-se coordinar, però, abocaren la Comisión i la Junta a aplegar, analitzar i publicar estadístiques i cartografia per compte propi.

En el domini del comptar, les obres senyeres varen efectuar-se durant els primers anys del període estudiat: els censos de població, i els seus nomenclàtors, dels anys 1857 i 1860. La Comisión, i el seu president efectiu Alejandro Oliván, es bolcà materialment en aquesta comesa. Atesa la seva inexperiència, resulta sorprenent la rapidesa com enllestiren el cens de 1857, els volums impressos del qual varen sortir al carrer només un any i mig després de la jornada censal. De tota manera, una volta exhaurida l'empenta i els generós pressupost inicial, els ànims es refredaren considerablement. La publicació del de 1860 no va culminar fins a 1871, per l'Instituto Geográfico. Aquests organismes tampoc varen ser capaços per a tirar endavant els censos previstos per a 1865 i 1870 així com per establir un Registre Civil modern que, entre d'altres coses, permetés de subministrar les dades per a l'estudi de la dinàmica demogràfica. En fi, la producció d'estadístiques sobre altres dominis de l'activitat econòmica va ser molt migrada. Només se'n pot destacar el Cens Ramader de 1865. L'establiment d'una xarxa raquítica