Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Els Llibres  dels Socis  i de les Sòcies
Notes   ·   Editors  ·   Any  ·   Autoria  ·   Títols  ·   Aparador
 
Ma Carme Montaner: Mapes i cartògrafs a la Catalunya contemporània (1833-1941). Barcelona: Rafael Dalmau Editor, 2000; (Col·lecció Camí Ral, 15); 237 pàgs.
ISBN 84-232-0617-3
  Resum de P. Alegre  :  pàg.  1  ·  2  ·  3  ·  4 
 

estatal. Els fulls de les províncies catalanes, llevat la de Lleida que no s'arribà a publicar, servirien de base per a innombrables treballs de localització temàtica durant la segona meitat del XIX. Així mateix, serien la base de partida pels treballs editorials d'Eduard Brossa i de la casa Alberto Martín.

En canvi, Ma. Carme Muntaner remarca la importància del moviment excursionista per a la difusió social de l'ús de la cartografia. Aquest va ser un aspecte totalment nou i que va produir-se amb ben poca motivació de possibles guanys econòmics. Es documenta perfectament la necessitat de disposar de cartografia adient per a planificar rutes i ascensions així com orientar-se sobre el terreny. Ni la cartografia oficial, ni la fragmentació de la cobertura geogràfica de la cartografia de producció privada podien oferir uns mapes satisfactoris als excursionistes. Curiosament, els muntanyencs dels Pirineus s'hauran de refiar dels mapes d'aquest àmbit produïts pel Club Alpí Francés. Tanmateix, i com succeïa amb la cartografia oficial en aquest vessant també caldrà esperar al

 

segle XX per trobar iniciatives de producció de mapes des de les pròpies entitats excursionistes.

En el context de la producció cartogràfica, a Catalunya el segle XX arrenca l'any 1913. En efecte, la constitució de la Mancomunitat va fer possible un seguit d'actuacions oficials impensables uns anys abans i la més important de les quals va ser la producció del Mapa Geogràfic de Catalunya a 1:100 000. La tercera part del llibre es dedica a detallar la consolidació de la cartografia topogràfica fins a l'any 1936. Pel seu caràcter específic, el tractament del Mapa Geogràfic es deixa per a la quarta part. La producció de cartografia topogràfica ve caracteritzada per l'impuls en la formació i edició dels fulls de l'àmbit català del Mapa de España a 1:50 000 de l'Instituto Geográfico. A la vigília de la Guerra Civil només restaven per editar uns pocs fulls fronterers. El Servei Cartogràfic de la Generalitat de Catalunya els havia aprofitat per a confeccionar el mapa mural a 1:200 000 de 1935. Per altra banda, l'autora destaca la cartografia topogràfica d'inventari realitzada

 

segueix...

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina publicada el
25 de juny de 2001
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxx
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat