La tesi explícita que l'autora intenta demostrar més enllà de la classificació i detall de les activitats cartogràfiques que presenta en els apartats segon i tercer és la de constatar que l'impuls econòmic és el motor que va generar la formació de cartografia topogràfica. L'edició d'alguns fulls de cartografia militar a escales mitjanes no estalvia manifestar l'absència de producció topogràfica oficial sistemàtica a gran escala fins ben entrat el segle XX. Pràcticament fins als anys vint i en endavant. Així la producció de mostres cartogràfiques, impreses i manuscrites, de la segona meitat del segle XIX va anar a remolc de les iniciatives privades, com és el cas dels mapes dels projectes de ferrocarrils, o de les iniciatives de l'administració local, els ajuntaments i les diputacions. Justament, Ma Carme Montaner destaca la producció de cartografia portada a terme, o més senzillament promocionada, per la Diputació de Barcelona des de la dècada dels setanta en relació amb la xarxa de carreteres que per llei havia de projectar, construir i mantenir. Per altra banda, l'excel·lent mapa geològic inacabat de la província a 1:40 000 editat per la mateixa Diputació a partir de finals de segle i

preparat pel canonge Almera i el topògraf Brossa és una mostra esclatant de la suplència que havia de portar a terme aquella institució davant la sequera de producció de documents cartogràfics pels organismes centrals de l'Estat. Com cal recordar, en sentit semblant, la cartografia sufragada pels ajuntaments a fi i efecte de disposar del testimoni d'una mesura acurada del territori com a base d'un repartiment equitatiu de les contribucions territorials i cadastrals dels seus veïns i, cap a finals del XIX, per a la reforma i eixample urbà. Tanmateix, i malgrat les ordres que es dictaren per a forçar-ne la seva realització, varen ser molt pocs els ajuntaments que s'ho pogueren pagar.

Naturalment, l'incentiu econòmic no només va impulsar la redacció de cartografia topogràfica i geològica més o menys relacionada amb projectes concrets d'infraestructures o urbanístics. Així, també va ser l'esca de la producció de cartografia de divulgació a escales mitjanes i petites per a la iniciativa privada. La més important d'aquestes iniciatives, la de Francisco Coello amb el seu Atlas de España a 1:200 000, va tenir un abast

segueix...