<<< retrocedir  Montserrat Tura va fer una intervenció molt interessant, possiblement perquè té una formació allunyada de la geografia clàssica (és metgessa); les seves opinions sobre el llibre van ser molt suggerents. A partir de la idea que, en tant que amiga de Joan Nogué i com ell també, “ens agrada passar per la vida per aturar-nos i mirar el comportament de les persones en el paisatge, i com aquest conforma a les persones i a l’inrevés”, va remarcar que el llibre mostra la seva intencionalitat entre les pàgines 15-49, ja que la seva lectura és per aquelles persones que “som incapaços de passar d’una posta de sol o de la roba estesa en un balcó d’un edifici dels anys 60”. I d’aquí va sorgir una de les idees que Montserrat Tura va anar repetint i insistint: “el llibre és una balconada que permet veure el món des d’una mirada crítica”, que mostra els dubtes que hi ha en l’origen per a trobar les possibles solucions. I va reflexionar sobre els nous murs -“que no muralles medievals”- que s’aixequen: olors, idiomes, colors de la pell, les diferents activitats d’un mateix espai el dia i la nit; sobre algunes de les xifres que apareixen en el llibre, com les 180 milions de persones que viuen fora del lloc on van néixer, 20 milions de les quals refugiades, o dels 1000 milions de persones que treballen en l’agricultura amb les mans, sense cap altre eina mecànica, els prop de 25 milions d’esclaus que treballen de forma forçada, inclosa la prostitució. També va tractar d’algun dels temes que, com a consellera de Justícia li poden interessar més: la vulnerabilitat urbana a partir de la fragmentació que posa en perill la cohesió social, la por i la incertesa que genera la ciutat

actual (tot fent referència al capítol de Laia Oliver) o les pintades i els graffiti, amb el dubte d’on comença l’art i on comença l’incivisme. Montserrat Tura va acabar remarcant que a Las otras geografías es fa sortir de l’oblit d’aquells que corren el risc de no ser vistos: el llibre, segons Montserrat Tura, “obre balcons per aquells que creiem que l’observació de la vida ens permet treballar en la millora de la vida de les persones”.

Joan Romero va començar agraint a la SCG i a l’IEC l’oportunitat de poder presentar el llibre, que va dir que no s’entendria sense la renovació de la geografia espanyola realitzada per Joan Vilà-Valentí, president de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC i antic catedràtic a la Universitat de Barcelona, així com de la geografia catalana en general. Joan Romero va destacar la interdisciplinarietat i la transdiciplinarietat del llibre perquè vivim temps precaris, hostils (per això les reflexions sobre el control, sobre els recursos) i de replegament (per això les reflexions sobre les nacions, les identitats, les religions) que ens duen a viure amb riscos i en espais en blanc (d’estats fallits, conflictes ignorats, d’espais d’impunitat, de deslocalització, de tortura). Joan Romero va destacar que el llibre no és només un manual, un llibre de text, sinó que també és un llibre per interpretar el món de forma honesta però no neutral, i que en molts dels capítols no hi ha respostes perquè encara no s’han pogut/sabut construir. I després d’agrair la feina de Salvador Vives de l’editorial Tirant Lo Blanch, va acabar dient que Las otras geografías és un llibre optimista perquè no renuncia a que les utopies es facin realitat.

Igual que Joan Romero, el darrer participant, Joan Nogué, va agrair les paraules de Maria Dolors Garcia Ramon i de Montserrat Tura, així com la feina de Salvador Vives. Joan Nogué va intentar respondre la pregunta de “per què aquest llibre?” I la resposta parteix de la idea que als dos editors els atrauen els reptes, que tenen la necessitat de travessar fronteres i de viatjar per conèixer la nostra geografia, de tafanejar més enllà de l’horitzó, de deixar anar la imaginació, de resseguir pistes no gaire ben traçades per “trobar i fer emergir les noves terres incògnites que esdevenen opaques i invisibles, que es descartografien”, per tractar de les geografies de la invisibilitat de la vida quotidiana.

Tots els participants de la presentació de Las otras geografías van destacar la dificultat i l’interès d’haver realitzat un llibre amb 31 autors que vénen d’àmbits científics diferents (arquitectura, dret, economia, geografia, periodisme...), de prop de vint universitats diferents, d’estats diferents (Argentina, Brasil, Canadà, Espanya, França, Mèxic). Joan Nogué va remarcar, a més, la complicitat dels autors, els quals han cedit els drets d’autor a Oxfam/Intermón i a Médecins sans frontières.

En resum, un acte molt interessant, on es va veure que la geografia crítica té un paper molt important per tal de millorar la vida quotidiana. [Enric Mendizàbal]