El dimecres 10 d’octubre va tenir lloc la sessió inaugural del curs 2012-2013 de la Societat Catalana de Geografia, iniciada amb unes encoratjadores paraules per part de Josep Oliveras, president de la Societat. La conferència de la sessió va córrer a càrrec del geògraf Richard Peet amb el títol The radicalization of geography, en la qual va realitzar un interessant recorregut pels orígens i l’evolució de la geografia radical nord-americana en les darreres dècades, des del privilegiat testimoni de qui ho ha viscut en primera persona. La conferència va estar precedida d’una presentació per part de Núria Benach, autora d’un recent llibre dedicat a l’autor, que forma part de la col·lecció “Espacios Críticos” de l’editorial Icaria, que ella mateixa dirigeix conjuntament amb l’ Abel Albet.

Segons Peet, el procés de radicalització de la geografia es va iniciar als anys 50 amb un fet puntual, però que canviaria profundament la Universitat, quan els estats van començar a donar ajuts als alumnes procedents de la classe treballadora per a accedir als estudis universitaris. Aquests nous alumnes, entre els quals es trobava ell mateix, tenien uns orígens, característiques i interessos ben diferents als dels intel·lectuals que ja formaven part del món universitari i van significar un canvi profund en l’estructura universitària i les característiques socials dels futurs investigadors.

La fotografia del conferenciant acompanyat
per N. Benach és de N. Font.

A l’inici de la dècada dels anys 60 la geografia nord-americana estava bàsicament dividida en tres grups d’interès: la geografia regional, determinista i descriptiva; la ciència espacial, amb les teories de localització i de llocs centrals, totalment oposades al grup anterior; i un tercer grup, especialment important a Berkeley, que estava influenciat per la geografia cultural històrica de Carl Sauer (en aquesta mateixa Universitat de Berkeley, Richard Peet va realitzar la seva tesi doctoral, aplicant les teories de localització de Von Thünen a la agricultura comercial a una escala global). Aquestes eren aleshores, va afirmar Peet, les tres posicions teòriques que un geògraf podia adoptar, cadascuna amb els seus temes i metodologies ben definides i delimitades.

Al mateix temps, però, en aquell moment la realitat al carrer era ben diferent, ja que la situació social i política convulsa feia que alguns d’aquests estudiants de geografia es trobessin paral·lelament implicats a les manifestacions contra la guerra del Vietnam, per a la lluita pels drets civils i contra les desigualtats. La manca de relació entre els temes acadèmics que investigaven i la pràctica política va fer que alguns d’aquests geògrafs es comencessin a plantejar la necessitat de transformar la disciplina, incorporant-hi nous temes d’investigació geogràfica com la pobresa, el desenvolupament del tercer món o els temes ambientals, fent-los arribar a les aules. En aquell moment, com el propi Peet recordà a propòsit dels seus primers anys a la Clark University on ja s’havia traslladat, una assignatura sobre la geografia de la pobresa als Estats Units despertava l’interès massiu dels estudiants tot i l’absència total de treballs sobre el tema. Així, a finals dels anys 60, la introducció de noves assignatures sobre uns

temes molt diferents als habituals fins llavors va ser el primer pas per a la transformació d’una nova geografia radical que s’aniria convertint durant la dècada següent en una geografia obertament marxista.

Les interpretacions teòriques a l’abast en aquell moment eren inadequades per entendre el nous objectes d’estudi, motiu pel qual aquells aleshores joves geògrafs van buscar una nova base teòrica i filosòfica que servís per a comprendre’ls, i que van trobar en el marxisme i les seves aproximacions estructurals. En el context de la geografia nord-americana, com recordà Peet, en aquell moment ningú no en sabia gairebé res i va suposar un autèntic procés d’aprenentatge per a tota una generació. Durant els anys 1970 algunes universitats, entre elles la Clark University, on Richard Peet era professor, van passar a ser universitats de referencia d’una geografia diferent, tant pels temes, les teories i la filosofia que implicava, com pel seu compromís amb una geografia radical, revolucionària i marxista. Aquesta nova geografia buscava no només explicar el món sinó transformar-lo. Peet recordà com un dels més importants i emocionants de la seva vida acadèmica quan va ser conscient que els geògrafs havien passat de llegir i entendre Marx a pensar com a teòrics marxistes des de la geografia. Aquells anys van ser també els de l’inici de la revista de caràcter radical Antipode, nascuda a la mateixa Clark University i que, com és ben conegut, va ser durant anys el referent del pensament geogràfic radical. Richard Peet en va ser el director i animador durant 15 anys fins que va passar a mans de l’editorial anglesa Blackwell i finalment a la multinacional nord-americana John Wiley. Com recordà Richard Peet, amb els anys fins i tot les revistes radicals es van acabar convertint en un negoci.  seguir >>>