<<< retrocedir  La dècada dels 80, una mala dècada per la geografia marxista segons Peet i la seva pitjor dècada com a geògraf, va estar dominada pel debat filosòfic, polític i teòric entre aquella geografia radical marxista i els seus detractors, influïts per les idees postestructuralistes i postmodernistes, procedents principalment de França. Segons Richard Peet, el temps dedicat a les crítiques i les discussions teòriques entre posicions enfrontades, sovint de manera molt agressiva, va fer que un fenomen de tanta transcendència com el pas cap al capitalisme neoliberal no fos analitzat amb la profunditat necessària.

En aquesta nova etapa de neoliberalisme, o capitalisme financer global, ens trobem davant d’un nou sistema de poder econòmic en mans del bancs d’inversió, amb una enorme influència sobre els governs i les decisions polítiques. És en aquest context quan durant la darrera dècada la geografia radical ha tornat a ser valorada per la seva capacitat d’oferir explicacions i respostes a aquest sistema global complex. Una geografia radical

renovada i ampliada, ja que durant els anys 90 s’enriqueix a partir de la lectura i síntesi de diverses idees procedents tant del postmodernisme com del postestructuralisme i de les geografies feministes que van ser integrades fructíferament en el projecte teòric marxista. La crítica al sistema econòmic i polític del capitalisme financer és actualment un dels principals temes de la geografia radical, juntament amb els temes mediambientals i l’ecologia política, als quals el mateix Peet ha dedicat els seus darrers treballs.

Richard Peet defensà així mateix l’important rol de l’intel·lectual crític en aquesta nova situació política, ja que el pensament crític es més necessari que mai per a poder desconstruir i interpretar la realitat. Potser per això, un dels últims projectes en què està treballant Richard Peet és en la nova revista crítica Human Geography. Després de l’experiència viscuda amb Antipode, aquest projecte té com a objectius oferir un espai per a poder publicar articles que no tenen cabuda a les revistes actuals (especialment per la seva perspectiva

marxista), i aprofitar els beneficis que genera aquest negoci per a poder-los reinvertir en la investigació radical. Aquesta qüestió va servir a Richard Peet per a discutir sobre el paper clau que juguen les revistes acadèmiques actualment en la difusió del coneixement, sotmeses als interessos econòmics per damunt dels científics i que s’aprofiten del treball intel·lectual dels investigadors per a obtenir grans beneficis. Aquest sistema, a més, té un cost molt elevat per a les biblioteques i universitats que han de comprar aquestes revistes.

En definitiva, la conferència de Richard Peet va destacar la importància de la geografia en el context actual, on els geògrafs radicals hauran d’estar disposats a treballar molt per a poder entendre l’economia fins i tot millor que els propis economistes per tal de poder plantejar alternatives des de la geografia marxista. Una tasca difícil però emocionant que Peet ens va transmetre amb gran claredat a través del seu propi exemple com a docent, editor i investigador. [Núria Font Casaseca]