El dia 2 de maig de 2012 vam tenir la sort de poder escoltar una altra vegada el soci honorari João Carlos Garcia a la palestra de la Societat Catalana de Geografia. El tema de la conferència va ser “Orlando Ribeiro (1911-1997): el Mediterráneo y el Atlántico”, i la raó, la de mostrar un documental realitzat, amb motiu del centenari del seu naixement, per António João Saraiva i Manuel Carvalho Gomes titulat “Orlando Ribeiro. Itinerância de um geógrafo”.

Va fer la presentació de l’acte i del conferenciant el president de la SCG, Francesc Nadal, qui va començar tot explicant una anècdota. Ell sortia de l’aeroport de Lisboa el 17 de novembre de 1997 per agafar un taxi que el portés cap a l’hotel, ja que havia d’anar a fer unes classes a la universitat, quan s’adona que el taxista està escoltant una emissora de ràdio on s’estava radiant la notícia que el geògraf Orlando Ribeiro s’havia mort, i es parlava de la seva vida i obra. Sorpresa absoluta, ja que segons Francesc Nadal costaria de pensar en cap ràdio de Catalunya o d’Espanya que dediqués una informació d’aquesta mena per cap dels nostres geògrafs. Com és obvi, els actes acadèmics es van suspendre, i Francesc Nadal va explicar que va anar al funeral, on va assistir, entre altres personalitats, Jorge Sampaio, aleshores president de la República Portuguesa. Francesc Nadal va remarcar a partir d’aquest fet la importància del geògraf Orlando Ribeiro en la societat portuguesa.

Tot seguit, Francesc Nadal va presentar el conferenciant, João Carlos Garcia, professor del Departamento de Geografia de la Universidade do Porto, de qui va destacar les principals línies de recerca (geografia històrica, història de la cartografia i història de la geografia, relacionades amb Portugal), algunes de les seves publicacions (només cal entrar en el web del seu departament i buscar el llistat de les seves publicacions per veure la important magnitud i saviesa de les seves aportacions científiques) i la seva relació amb la SCG, en especial l’organització del viatge a les Açores que es va realitzar del 4 al 12 d’abril de 2009, del qual tothom que hi va anar guarda molt més que un excel·lent record.

João Carlos Garcia va començar la seva presentació tot recordant alguns dels actes i activitats que es van realitzar durant l’any 2011 i fins el febrer de 2012 per a la commemoració del centenari del naixement d’Orlando Ribeiro. Va destacar l’exposició que es va fer a la Biblioteca Nacional de Portugal entre el 26 d’octubre de 2011 i el 29 de febrer de 2012 i el catàleg resultant; la classificació i digitalització de les cartes, de les prop de 60 llibretes de camp, de les 11.000 fotografies que va realitzar amb la seva Leica; la conservació i divulgació dels prop de 400 títols escrits per Orlando Ribeiro (entre llibres, capítols, articles, comunicacions a congressos i reunions científiques...), així com la reedició d’algunes de les seves obres; i, per finalitzar, va parlar de la pàgina web www.orlando-ribeiro.info, integrada en el web del Centro de Estudos Geográficos de Lisboa (www.ceg.ul.pt) i el blog http://doc-orlandoribeiro.blogspot.com, on es recullen actes i informacions al voltant de la vida i obra d’Orlando Ribeiro. I de tota aquesta feina, João Carlos Garcia va destacar la feina realitzada per Suzanne Daveau, geògrafa i dona d’Orlando Ribeiro. (I les persones que coneixem a João Carlos Garcia, ens podem imaginar també la feina que ell, com a deixeble i amic de tots dos, ha realitzat.)

De les obres reeditades d’Orlando Ribeiro, João Carlos Garcia va destacar Portugal, o Mediterrâneo e o Atlántico (1945; 9a edició 2011), possiblement el seu llibre més conegut i llegit; Mediterrâneo. Ambiente e tradição (1967; 3a edició 2011); i el recull de textos O ensino da Geografia (2012) a cura de Suzanne Daveau, João Carlos Garcia, José Ramiro Pimenta i Nicole Devy-Vareta, d’on va destacar la importància de la docència per Orlando Ribeiro i del paper que juga en la formació de l’alumnat com a persones; a més, aquest darrer llibre ha estat enviat gratuïtament a tot el professorat portuguès de primària i secundària de geografia per la seva vigència, ja que Orlando Ribeiro era de l’escola de la docència renovadora dels anys 20 del segle passat i que a Catalunya va ser representada per Pau Vila i Pere Blasi entre d’altres. Així mateix, João Carlos Garcia va parlar del llibre del fotògraf Duarte Belo, Portugal. Luz e Sombra. O País depois de Orlando Ribeiro, qui ha seleccionat un recull de fotografies de Portugal fetes per Orlando Ribeiro i que el fotògraf ha tornat a fer des de la mateixa localització.

Finalment, João Carlos Garcia va parlar del documental que tot seguit es projectaria. La

seva projecció pel canal públic RTP2 va suposar una demanda contínua per part del professorat dels nivells preuniversitaris per anar a presentar i contextualitzar la vida i l’obra d’Orlando Ribeiro entre l’alumnat.

El documental “Orlando Ribeiro. Itinerância de um geógrafo”, realitzat, per António João Saraiva i Manuel Carvalho Gomes és una petita meravella. L’estructura està feta a partir de regions i llocs (Portugal i les seves regions, Portugal dins i fora de la Península Ibèrica, les muntanyes de A Arrábida, la regió de Beira Baixa, la del Douro, l’arxipèlag de Madeira, el volcà de Capelinhos, l’Ilha do Fogo a Cap Verd...) i de temes (les influències familiars, les relacions amb el seu mestre Leite de Vasconcellos, el Centro de Estudos Geográficos, la música, les fotografies...). Els llocs es van alternant de manera –més o menys– cronològica, i els temes apareixen de manera aleatòria. En el documental intervenen moltes persones relacionades amb Orlando Ribeiro; entre molts d’altres, la família, com Suzanne Daveau (dona), António Ribeiro (fill) o João Ribeiro (nét); Ana Ramos-Pereira, Fernando Rebelo, Ilídio do Amaral, José Maria Semedo, Jorge Gaspar, Raimundo Quintal, Raquel Soeiro de Brito, Rosa Moreira de Silva... deixebles; estudiosos de la seva obra com Teresa Sousa Guedes o Mário Neves; amistats com el geògraf espanyol Ángel Cabo Alonso o l’historiador portugués José Mattoso, o persones que el van conèixer quan ell feia treball de camp: són molt tendres les imatges de la gent capverdiana de l’Ilha do Fogo recordant Orlando Ribeiro. És impossible resumir els 58 minuts del documental en paraules, i només cal veure’l a www.rtp.pt/programa/tv/p27212/c71799. Les imatges, la música de fons, les intervencions de les persones parlant d’Orlando Ribeiro, i, sobretot, la personalitat d’aquest geògraf, mereixen dedicar aquest temps. Les reflexions finals posades en boca d’Orlando Ribeiro (al voltant del minut 55) són excepcionals, com el text fix que apareix en el documental: “ensinar alguma coisa, aprender outra e fazer algum bem”. No deixa de ser un bon objectiu per a la vida d’una persona que es dedica a la geografia.

Com a consocis de João Carlos Garcia, només podem agrair-li la seva excel·lent presentació (de mitja hora escassa) del documental d’Orlando Ribeiro, i haver pogut gaudir-lo amb la seva companyia. [Enric Mendizàbal]