Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
 

 

Des del segle XV, quan es dibuixaven als mapes com a monstres que escopien foc, fins a l'anticicló que sovint s'hi instal·la, les illes Açores formen part del nostre entorn. Ara bé, el coneixement des de Catalunya de la seva realitat geogràfica és més aviat escàs.

Enguany el viatge pasqual de la Societat ha deixat les ribes de la Mediterrània per atènyer les illes Açores, en ple oceà Atlàntic. Del 4 al 12 d'abril del 2009, un grup de 31 persones, juntament amb el Dr. João Carlos Garcia, professor de la Universidade do Porto, i l'organitzador del viatge Pere Andreu, han visitat cinc de les nou illes de l'arxipèlag.

Fou el professor João Carlos Garcia qui, gairebé tres anys enrere, durant una visita a Barcelona, suggerí la possibilitat d'aquest viatge. El seu esforç i coneixement, amb la col·laboració indispensable d'alguns antics alumnes i col·legues, ha donat com a resultat una experiència profunda de la realitat açoreana, no només per la contemplació dels seus paisatges, sinó sobretot pel contacte estret amb algunes de les persones que viuen i s'estimen aquestes illes.

Si us convé citar aquesta publicació, poseu:
Giménez-Capdevila, Rafael (2009): "Del viatge a les Açores. Notícia del viatge auspiciat per la Societat Catalana de Geografia, SCG (Setmana Santa de 2009)". Obrador Obert. El butlletí digital de la SCG, http://scg.iec.cat/Scg9/Scg90/S96851.htm

 

 

L'itinerari des de Barcelona per arribar a les Açores passà per Lisboa, escala gairebé inevitable, tot i que la companyia aèria SATA, propietat del govern autònom, també ofereix vols directes a altres ciutats europees i nord-americanes. El següent enllaç portà fins a Ponta Delgada, la capital administrativa de l'arxipèlag, a l'illa de São Miguel. Aquesta illa concentra actualment gairebé la meitat de la població açoreana, que és d'uns 260 000 habitants. São Miguel i Santa Maria formen l'anomenat grup oriental d'illes.

La visita de São Miguel es concentrà a la part oriental de l'illa, on a més dels paisatges exuberants de vegetació, es van oferir mostres de cultura tradicional: les peregrinacions de la Setmana Santa (els romeiros) i el cocido, un àpat cuinat amb l'energia geotèrmica que sorgeix a Furnas, compost de diferents menes de carns o peix, verdures i tubèrculs, entre els quals l'exòtic l'inhame, tot plegat amb un regust sulfurós característic.

A la capital del concelho de Povoação, el grup fou rebut per l'alcalde i pel geògraf João Pedro Resendes, responsable de protecció civil del municipi. Aquest organitzà un seminari al poble de Faial da Terra per presentar els riscos geològics que pateixen (volcans, terratrèmols, esllavissades) i que han causat elevats perjudicis humans i materials.

 

 

El grup davant d'un drago excepcional a l'illa de Pico. D’esquerra a dreta: R. Giménez, J.M. García, P. Andreu, Roser Noguera, I. Riera, Roser Llistosella, ?, J.L. Urteaga, A.M. Casassas, F. Nadal, M. Noguera, M. Rueda, J.C. Garcia, T. Muñoz, M.L. Meseguer, ?, J. Ramoneda, A. Badias, J.M. Puigvert, E. Guilera, T. Gómez, ?, G. Romaní, N. Viver, M.D. Iduarte, M.D. Garcia, L. Riudor, M. Badias, M.T. Vicente, J. Torras, R.M. Blanch, A.F. Tulla i R. Espinosa.
 

El procés d'elaboració del te, una de les excel·lències de l'illa, s'il·lustrà amb la visita a la plantació i fàbrica de Porto Formoso, que s'acabà evidentment amb una degustació del producte. La darrera etapa a São Miguel fou una visita a la ciutat de Ponta Delgada, comentada per la Dra. Fátima Sequeira Dias, historiadora i professora de la Universidade dos Açores.

Per via aèria es realitzà el salt fins al grup central d'illes, amb arribada a l'aeroport del Pico. Completen el grup les de Terceira, Faial, São Jorge i Graciosa. Immediatament, i mitjançant una curta travessia marítima, s'arribà a l'illa de Faial, on l'expedició fou rebuda pel geògraf Mário Leal, professor a l'institut d'ensenyament secundari, apassionat i bon coneixedor d'aquestes illes, que durant tres dies no només va assumir el paper de guia, sinó que conversà infatigablement i ens acostà a la realitat social, econòmica i política de les Açores.  seguir >>>

  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
27 de març de 2011
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxviii
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat