<<< retrocedir  El recorregut es va iniciar al pla de Bianya, prop de Sant Salvador de Bianya, a uns quatre-cents metres d’alçada. Des del punt de partida, es va seguir, pujant sense descans, la calçada romana, l’estat de conservació de la qual és, com van poder comprovar els assistents, en alguns trams, excel·lent. Al llarg del mateix es van poder veure diferents elements d’aquesta via (empedrat, murs de contenció, guarda-rodes, desguassos), els quals van donar-nos una idea de la magnitud i importància d’aquesta extraordinària obra d’enginyeria romana.

La pujada va ser escalada amb bon tremp i millor cara pels expedicionaris fins assolir el seu punt més elevat a la collada de Capsacosta, situada a 972 metres d’altitud. I, un poc més avall d’aquesta divisòria d’aigües entre les conques del Ter i del Fluvià, la font de l’Arç va acollir-los per a l’avituallament imprescindible de cara a no defallir durant el darrer tram de la sortida que, bo i seguint un

camí que fa una suau baixada, discorre fins l’església de Sant Pau Vell, situada a uns 760 metres d’altitud, punt final del recorregut. Mitja hora de camí efectuat sota una sorollosa tempesta, la qual va desfermar-se tot just acabats de dinar i que va posar a prova les botes de muntanya, la roba d’abric i els impermeables i capelines recomanats encaridament a la presentació de la sortida.

Després d’una ben merescuda restauració complementària a la cafeteria del càmping “Els Roures” de Sant Pau de Segúries, una estona durant la qual es van poder eixugar camals de pantalons, mànegues d’anorac i altres abillaments xops d’aigua, l’autocar va conduir el grup a la propera localitat de Sant Joan de les Abadesses per a rendir detallada visita al temple, claustre i museu de l’antic cenobi. Amb la pluja a la baca fins el Figueró, l’expedició va reingressar a Barcelona cap a dos quarts de vuit de la tarda. [Francesc Nadal]