Deia el cronista Ramon Muntaner que Barcelona és cap de Catalunya en la marina e en terra ferma Lleida. Amb 132.000 habitants, Lleida roman com a primera ciutat de Catalunya terra endins. Però és tot just ara quan s’inicia un capgirament en les relacions entre Lleida i Barcelona. L’arribada de l’alta velocitat ha situat la capital de Ponent a una distància en temps de Barcelona inferior a la que hi ha entre la capital catalana i les ciutats de Manresa, Vic o –ara per ara– fins i tot Girona (altra cosa, és clar, és el cost del viatge).

Lleida creix també en qualitat urbana, en noves infraestructures de tota mena (l’aeroport d’Alguaire s’inaugurarà enguany) i en atractius culturals. Aquest va ser el leitmotiv de la sortida de la Societat Catalana de Geografia, realitzada dissabte 28 de març de 2009: conèixer alguns dels nous atractius culturals que han de permetre Lleida assolir una imatge més atractiva i deixar de ser la gran desconeguda del nostre país.

D’acord amb la filosofia de la sortida, el desplaçament des de Barcelona es va realitzar en trens Avant. Un autocar ens va atansar al segon turó de la ciutat: Gardeny. El castell emplaçat a l’extrem nord és un bon mirador de la ciutat. Fou bastit després de la conquesta de Lleida (1149), si bé ha tingut múltiples transformacions, principalment quan fou fortificat amb baluards moderns en el segle XVIII. En l’actualitat s’hi ha ubicat un modest centre d’interpretació de l’orde del Temple i l’Ajuntament el promociona com un dels principals atractius turístics de la ciutat. Tanmateix caldria netejar els graffiti i fer una forta inversió per tal de condicionar el castell, habilitar el passeig pels baluards, restaurar l’església i fins i tot excavar i recuperar les fortificacions colgades de runa del flanc que dóna a les malmeses casernes d’infanteria. La poca resistència a l’erosió dels blocs de gres o pedra arenosa és un problema estructural dels monuments lleidatans que demana actuacions urgents de consolidació. Igualment caldria una petita exposició permanent que expliqués

Part dels assistents a la sortida, al castell de Gardeny, amb el rerefons de la Seu Vella i de la Suda o Palau Reial al cim esquerre. S’hi poden identificar, d’esquerra a dreta: Víctor Altés, Anna M. Castellet, Ferran Vallès, Jesús Burgueño, M. Antònia Banús, Lluís González, Montserrat Galera, Joan M. Garcia Ferrer, Carme Ramos, Evarist Manzano, Núria Fillat, Isabel Saló, Francesc Nadal, Narcís Rucabado, Montserrat Nubiola, Joan Olivar, Xavier Rosselló, Montserrat Santamaria, Daniel Paül, Manuel Castellet, Agustín Hernando, Rosa Anna Felip, Josep Oliveras i Joan Capdevila. Foto d'Enric Bertran.