<<< retrocedir  noves infraestructures tecnològiques i culturals de la ciutat. La realització més avançada és el Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida, ubicat als edificis meridionals que havien estat d’artilleria. En el sector més proper al barri de la Mariola, la Caixa ha d’instal·lar en breu un equipament cultural subsidiari del CosmoCaixa barceloní, anomenat Aquí, planeta Terra, en el marc de les actuacions del Pla de Barris.

Un cop desplaçats a la part alta de la ciutat, al sector de Sant Martí, i tot seguint les explicacions de Daniel Paül, vam treure el cap per la Panera, ara Centre d’Art contemporani i fins fa pocs anys caserna de policia; el seu nom al·ludeix a l’antiga funció de dipòsit de gra del capítol de canonges. L’espai compta amb unes robustes columnes que fan pensar en la Porxada de Granollers; de fet en època medieval fou almodí o llotja. En un espai immediat està previst ubicar el fons de l’antic Museu Morera. Tot seguint el recorregut pel barri vell vam poder visitar el Dipòsit de l’Aigua, una de les peces del desconcentrat Museu de l’Aigua de Lleida. Aquest dipòsit subterrani, ara buit, fou construït a finals del segle XVIII per tal d’abastar les fonts de la ciutat amb aigua procedent del canal de Pinyana. La construcció, solemne i harmònica, resulta d’una sòbria bellesa. Cal encoratjar iniciatives com aquesta que, alhora que posen a l’abast del ciutadà un patrimoni cultural de primer ordre, ajuden a entendre l’epopeia històrica de la lluita per l’aigua. Una fugaç visita a l’església de Sant Llorenç –infrautilitzada com a recurs turístic malgrat el seu magnífic llegat artístic- i un recorregut fins a l’antic convent del Roser, polèmic nou parador de turisme, completaren el nostre recorregut matinal.  seguir >>>

Dipòsit de l’Aigua, de planta quadrada amb costat de 31 m i alçada de 10 m, cobert per 6 voltes de canó aguantades per 25 pilars. Foto de Jesús Burgueño