<<< retrocedir  Havent dinat –amb els preceptius cargols a la llauna, evidentment també patrimoni cultural de les terres de Ponent- ens adreçàrem al Museu de Lleida, diocesà i comarcal, per tal de fer-hi una visita guiada. L’edifici, que integra un antic convent carmelita, és obra de l’arquitecte Joan Rodon. La col·lecció consta de dos fons ben diferenciats: l’art sacre del bisbat (amb la polèmica pertinença d’obres procedents de parròquies aragoneses) i la col·lecció arqueològica procedent de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. Entre les peces més rellevants del miler que s’hi exposa podem destacar el mosaic d’Albesa (vil·la del Romeral), el baptisteri visigòtic de Bovalar (Seròs), el joc d’escacs de cristall de roca d’Àger (segle XI) o les pintures murals de la Pia Almoina. La museïtzació està força aconseguida, amb elements tan atractius com la reproducció de les pintures del Cogul o els enterraments ibèrics. Per tal de relligar millor l’abassegadora amplitud cronològica del Museu (de debò calia remuntar-se a l’Australopithecus?) pensem que seria interessant una representació paral·lela del

creixement i transformacions urbanes de la ciutat de Lleida al llarg del temps.

Com a cloenda ens vam adreçar a l’antic hospital gòtic de Santa Maria, seu de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI), per tal de visitar l’exposició [Carto]grafia, testimoni visual de les terres de Lleida a través del temps (segles XIII-XIX). L’expedició geogràfica va poder admirar la col·lecció de gravats de l’Arxiu de l’IEI juntament amb peces manuscrites excepcionals com ara el gran pergamí del riu Corb (1580), el projecte de canal de reg i navegació de l’Urgell a Tarragona, obra de Sinibald de Mas (1786), el mapa de Lleida realitzat per militars francesos el 1825, primer fet a casa nostra mitjançant corbes de nivell, el plànol parcel·lari d’Albesa (1857), la minuta inèdita del mapa provincial de Lleida a escala 1:200 000, de F. Coello (ca 1860) o el detallat plànol del Castell signat pel comandant d’enginyers Francesc Macià.

Durant el trajecte per la ciutat també hi hagué ocasió de fer esment del teatre de l’Escorxador, l’Auditori, l’Arxiu Històric, la Universitat, la Biblioteca Pública o el nou palau de convencions (la Llotja) que es construeix a tocar del riu i l’estació, que es preveu inaugurar a finals d’any. La pluja ens impedí cloure l’atapeïda jornada amb una pujada a la Seu Vella, l’indret més emblemàtic de Lleida, però la comoditat del tren convida a tornar a la ciutat del Segre i de les cigonyes. En tot cas, el nostre recorregut va palesar que la Seu de Lleida no és una joia històrica aïllada, sinó que resta acomboiada per molts altres atractius culturals. [Jesús Burgueño]

Explicacions de Jesús Burgueño
sobre els mapes exposats a l’IEI, havent paït els preceptius cargols a la llauna, evidentment també patrimoni cultural de les terres de Ponent; fotos d'Enric Bertran i Evarist Manzano, respectivament.