Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Triat i garbellat  :  l'estassat   :   Índex
Aquesta comunicació o convocatòria és endarrerida, depassada o debolida. Us l'havíem triat i garbellat en la data que figura a peu de plana. Potser encara sigui del vostre interès. Si més no, us l'hem reservat com a record històric.
 

A la seu de la Delegació a Barcelona del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, l’advocat de Lleida Simeó Miquel i Peguera pronuncià la lliçó XVII del curs Les terres de Lleida en la geografia, en l’economia i en la cultura catalanes, organitzat pel Centre Comarcal Lleidatà, sota el títol Lleida: el factor humà.

El senyor Miquel i Peguera començà la seva conferència manifestant: "Que, per una sèrie de circumstàncies, un pot dir que Lleida, d’un temps ençà, ha esdevingut notícia, i sembla indefugible tractar del factor humà d’aquesta ciutat, la més gran de l’occident català. Com la majoria de ciutats importants de Catalunya, Lleida és geogràficament excèntrica, però amb una diferència fonamental amb la resta: és l’única ... [lluny del] mar i això l’obliga a mantenir relacions de continu veïnatge amb gent d’altra regió".

"En l’element humà actual de la ciutat –afegí-, han de considerar-se primordialment dues classes: una de pagesa, cada dia amb més empenta, a causa del boom econòmic que ha beneficiat el camp lleidatà; i una altra, la classe mercantil o comercial, que malgrat conservar el clar predomini del segle passat, véu truncada la importància que tingué durant el primer terç d’aquest segle, com a conseqüència de les circumstàncies viscudes a partir de l’any 1936 i el desequilibri provocat per la darrera guerra mundial. A més a més d’aquestes dues classes, veritablement les úniques d’importància ciutadana, hi ha, com és natural, la massa obrera, pròpia de tota ciutat que s’atansa als 100.000 habitants".

"La revaloració del camp ha repercutit individualment en els camperols en proporcionar-los comoditats pròpies del guany de diners. La classe pagesa obté cada dia un predomini més palès i és de desitjar que també l’aconsegueixi culturalment. Amb tot, ha sorgit un desajust entre el nivell cultural i l’econòmic, que és susceptible de donar uns resultats contraris al sentir dels temps actuals i a les necessitats socials del moment".

 

 

"La classe intel·lectual minoritària –continuà el senyor Miquel i Peguera- no pot, per sí sola, exercir una acció ciutadana i es limita a cooperar, en la mesura del possible, amb les altres ja esmentades. L’existència d’una massa ben situada econòmicament pot induir a la sobreestimació. És de desitjar la plena incorporació de la classe pagesa, compartint les responsabilitats cíviques amb la classe mercantil. Aquest procés no estarà llest fins que aquella classe prengui consciència de l’interès comunitari. La consecució d’aquest fita és el quefer ciutadà més urgent pel bé de Lleida". [Traducció de l’article publicat a La Vanguardia el 19 d’abril de 1967 realitzada per Enric Bertran]

 

 

Vista de la ciutat de Lleida el 1924 (Fotografia del Fons Salvany, Biblioteca de Catalunya)

   
 

 

Entre gener i abril de 1967, la Societat Catalana de Geografia (SCG), de conjunt amb el Centre Comarcal Lleidatà, va organitzar un cicle de conferències que sota el lema Lleida és part integrant de la Catalunya estricta va donar resposta al Ministerio de Educación y Ciencia en relació amb la pretensió d'aquest d'obligar l'adscripció de la província de Lleida en una regió de l'Ebre en els llibres de text oficials de segon ensenyament. Hem pogut recuperar les ressenyes coetànies de quatre de les dissertacions efectuades:

Cal recordar, però, que els resums dels parlaments, revisats pels seus autors, van ser publicats més endavant en el llibre titulat Les terres de Lleida en la geografia, en l’economia i en la cultura catalana (Barcelona: Editorial Pòrtic, 1971), nom amb el qual el cicle va ser anunciat al públic. Els crèdits editorials del llibre van evitar qualsevol menció a la SCG, tal i com ja havia passat en la convocatòria del curs acadèmic.

 

Les conferències van tenir el ressò merescut. Bona prova d'això és la informació subministrada per un altre article publicat a La Vanguardia l’1 de març de 1967, abans i tot de completar el cicle:

"La Societat Catalana de Geografia ha estat inclosa pel Ministerio d’Educación y Ciencia entre les corporacions científiques cridades a informar sobre la qüestió de la divisió regional en els llibres de text de segon ensenyament. En aquest sentit, el president de la Societat, el professor Serra Ràfols, ha rebut una comunicació de la Dirección General de Enseñanza Media amb trasllat d’una ordre del ministre, de data 24 de febrer. La junta directiva es reunirà properament per a designar una comissió que redacti l’informe pertinent." [Traducció realitzada per Enric Bertran]

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina actualitzada el
2 de gener de 2009
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxx
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat