A la seu de la Delegació a Barcelona del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, l’advocat de Lleida Simeó Miquel i Peguera pronuncià la lliçó XVII del curs Les terres de Lleida en la geografia, en l’economia i en la cultura catalanes, organitzat pel Centre Comarcal Lleidatà, sota el títol Lleida: el factor humà.
El senyor Miquel i Peguera començà la seva conferència manifestant: "Que, per una sèrie de circumstàncies, un pot dir que Lleida, d’un temps ençà, ha esdevingut notícia, i sembla indefugible tractar del factor humà d’aquesta ciutat, la més gran de l’occident català. Com la majoria de ciutats importants de Catalunya, Lleida és geogràficament excèntrica, però amb una diferència fonamental amb la resta: és l’única ... [lluny del] mar i això l’obliga a mantenir relacions de continu veïnatge amb gent d’altra regió".
"En l’element humà actual de la ciutat –afegí-, han de considerar-se primordialment dues classes: una de pagesa, cada dia amb més empenta, a causa del boom econòmic que ha beneficiat el camp lleidatà; i una altra, la classe mercantil o comercial, que malgrat conservar el clar predomini del segle passat, véu truncada la importància que tingué durant el primer terç d’aquest segle, com a conseqüència de les circumstàncies viscudes a partir de l’any 1936 i el desequilibri provocat per la darrera guerra mundial. A més a més d’aquestes dues classes, veritablement les úniques d’importància ciutadana, hi ha, com és natural, la massa obrera, pròpia de tota ciutat que s’atansa als 100.000 habitants".
"La revaloració del camp ha repercutit individualment en els camperols en proporcionar-los comoditats pròpies del guany de diners. La classe pagesa obté cada dia un predomini més palès i és de desitjar que també l’aconsegueixi culturalment. Amb tot, ha sorgit un desajust entre el nivell cultural i l’econòmic, que és susceptible de donar uns resultats contraris al sentir dels temps actuals i a les necessitats socials del moment".
