A la sala d’actes de la Delegació a Barcelona del Consell Superior d’Investigacions Científiques es va desenvolupar, ahir a la tarda, la lliçó IV del curs Les terres de Lleida en la geografia, en l’economia i en la cultura catalana, que organitza el Centre Comarcal Lleidatà, sobre el tema: El criteri econòmic en les delimitacions administratives. Dita lliçó va anar a càrrec de Josep de Calassanç Serra Ràfols [president de la Societat Catalana de Geografia]. Va començar dient que les divisions administratives tenen com a finalitat posar en relació, d’una manera eficient, l’administració, perquè no és materialment possible administrar tota la comunitat des d’un sol lloc, en les matèries cada dia més complexes que són objecte de la intervenció comunitària; cal trobar i establir uns esglaons intermedis entre l’individu i la comunitat total, que avui és l’Estat, però que el dia de demà pot ser una entitat supraestatal que arribi a abastar tot el conjunt humà. La municipalitat és el primer d’aquests graons, i en el parer de tots el seu poder de competència i de decisió ha de ser enfortit i ampliat. Però entre aquesta i l’Estat calen altres esglaons. Un és la província, i des de fa anys es postula la necessitat de crear-ne un altre que, parlant sempre en el marc de les actuals estructures polítiques i sense anar més lluny de l’àmbit administratiu, podríem anomenar regió.

Seguidament Serra Ràfols va afegir que els criteris per a delimitar-la són múltiples, des del fisiogràfic que pretén prescindir de l’home en aquest problema purament humà fins als històrics, però en aquest moment es dóna als criteris econòmics una importància rellevant. La divisió provincial establerta el segle passat imitant els departaments francesos, no ha aconseguit esborrar la realitat de les agrupacions humanes que tenien, no només una base històrica i política, sinó també econòmica. Si examinem l’economia actual, veurem que per damunt dels límits provincials continua triomfant aquella realitat que s’ha pretès ignorar administrativament, fins i tot limitant-nos als conceptes purament econòmics, prescindint de tots els altres. Un estudi de les relacions d’aquest caràcter confirmarà aquesta asseveració. Aquest estudi pot fer-se des de conceptes ben diversos, en les dues vessants de direcció o sentit i d’intensitat o freqüència. Finalment Serra Ràfols va afegir que un grup d’economistes i geògrafs, en relació amb la Societat Catalana de Geografia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, i amb d’altres entitats, emprèn actualment estudis sobre els temes apuntats, per a demostrar amb xifres la base econòmica de la realitat catalana. [Traducció de l’article publicat a La Vanguardia el 24 de gener de 1967 realitzada per Enric Bertran]

Les conferències del curs Les terres de Lleida en la geografia, en l’economia i en la cultura catalana van ser publicades per l’editorial Pòrtic en 1971, en un llibre del mateix títol. Hi podeu llegir les de Lluís Solé, Josep de C. Serra Ràfols, Josep Iglésies, Pierre Deffontaines, Ignasi M. Colomer i José Manuel Casas Torres, entre d’altres.