<<< retrocedir  Mai no s’havia reunit un arsenal semblant de cartes geogràfiques de Catalunya i l’impacte en el nostre món cultural fou extraordinari. Hi havia exposats vint-i-cinc mapes de Catalunya anteriors al 1830, entre els quals sobresortien la Carta Catalana del 1375, procedent de l’Atlas Català de Carles V, i una nombrosa sèrie dels editats en els segles XVII i XVII a Viena, Amsterdam, París, Venècia, deguts a Guiljemus Blaeus, Cantel i Tillemon, M. de Fer, Jaillot, Petrus Kaerius, Matt Seutteri, G. Volk, Robert de Vaugondy, J. B. Vrints i altres d’anònims. Complementaven l’exhibició els mapes d’autors nacionals antics i moderns i els parcials, amb plànols d’encontorns de poblacions i d’itineraris i encara maquetes de relleu. També s’exhibien, entre altres curiositats, els originals complets del mapa de la Generalitat 1/100 000.

En el curs de les tres setmanes que resta oberta l’exposició, es donaren les següents conferencies : C. A. Torras : «Assaig sobre les comarques naturals de Catalunya ajustades al moment present»; F. Carreras Candi: «Orígens de la cartografia i influencia de la Confederació catalano-aragonesa en el seu progrés»; Josep de Rivera : « Treballs actuals de formació d’un mapa de Catalunya»; mossèn M. Faura i Sans : «Condicions estructurals del terreny en la formació de les comarques catalanes». L’èxit excepcional de l’exposició fou complementat amb 1a publicació d’un número extraordinari del butlletí, que li fou dedicat, reproduint el text de les conferències, el catàleg i la reproducció dels principals mapes exposats. [276-278]

* * *

[Durant l’etapa presidencial de Francesc Maspons i Anglasell (1925-1931)] esdevingueren presidents [de la secció] : Pau Vila Dinarés i Marià Faura i Sans i ocuparen càrrecs els senyors mossèn R. Bataller, J. Andorrà, M. A. Sancristòfol, Josep Closas Miralles, Gonçal de Reparaz, E. Ribas Virgili, Jaume Marcet, F. A. Martín, Antònia Casanovas i altres. Organitzà un curs d’iniciació geogràfica que obtingué un gran èxit i despertà vocacions; un curset de catalogació de fòssils a càrrec de mossèn R. Bataller, i nombroses conferències, entre

les quals destaquen les següents : Gonçal de Reparaz, sobre cartografia medieval catalana, el Marroc i les enquestes geogràfiques; mossèn Ramon Bataller, sobre els terrenys secundaris de Catalunya», R. Candel Vila, sobre geografia física del Marroc; Pau Vila, sobre treballs preparatoris d’investigació i plantejament per a arribar a la delimitació comarcal de Catalunya i la iniciació a l’estudi del Maresme; Max Sorre, sobre la funció industrial de les ciutats i el seu ambient geogràfic. [298]

* * *

Amb l’intent de fornir els excursionistes de l’utillatge geogràfic necessari per a interpretar els fets primordials de la geologia, la fisiografia i la geografia humana, pel febrer del 1927 fou feta la crida d’un curset a càrrec de Jaume Marcet i Pau Vila, els quals, després d’explicar en forma de pròleg l’evolució del concepte geogràfic fins a l’actualitat, es disposaven a donar dotze lliçons cada un de fisiografia i geografia humana. Es realitzà el curset prenent un caràcter essencialment pràctic i no es va circumscriure als socis de l’entitat, sinó que hi eren invitats els membres de totes les altres associacions excursionistes. Va constituir un èxit i donà lloc que les col·leccions geològiques, que es tenien arraconades, s’instal·lessin en un lloc de fàcil consulta. La darrera lliçó del senyor Marcet i l’excursió final no es van circumscriure als inscrits i atragueren una concurrència excepcional. El dia 30 de maig, junt amb la seva instal·lació de les col·leccions geològiques del Centre, es féu una exposició de les principals obres de geologia que figuren a la biblioteca, i el senyor Maspons i Anglasell hi féu un parlament oferint tots els mitjans socials per a prosseguir els estudis empresos. Hi hagué encara un acte de clausura de la part fisiogràfica del curset, en el qual intervingueren, a més del professor, el senyor Casades i Gramatxes en nom del president de l’entitat.

El curs prosseguí amb les lliçons del senyor Pau Vila amb explicacions pràctiques realitzades en algunes excursions i una clausura solemne amb parlament del senyor Maspons.   seguir >>>