<<< retrocedir   L’any 1928 es reemprengué el curs a base de cinc professors. Narcís Rucabado i Gonçal de Reparaz, s’encarregaren de la part d’iniciació, i mossèn Bataller, Marcet i Pau Vila, de la part d’ampliació. Rucabado desenrotllà la geografia física i Reparaz la humana elemental; Marcet féu l’ampliació geològica, mossèn Bataller la paleontològica, i Pau Vila el curset superior de geografia humana, amb intervenció dels alumnes. Les classes es donaren simultàniament un dia de la setmana per cada disciplina, des de gener a juny.

Pel desembre del 1928, Pau Vila inicià un curset de geografia urbana que es prolongà per tot el 1929 i encara un de geografia de Catalunya que es realitzà el 1930.

* * *

El 26 de juny del 1931, Pau Vila Dinarés fou elegit president [del CEC]. Es mantingué en la vicepresidència Eduard Fontserè [... en un equip directiu reelegit el 1933 i que fou succeït per l’encapçalat per Josep Ma Blanch l’agost de 1935]. Pau Vila, capdavanter dels nous estudis geogràfics de Catalunya, tenia aleshores cinquanta anys. Havia ocupat la presidència de la secció de Geografia i Geologia, on havia realitzat una tasca remarcable professant alguns cursos d’iniciació geogràfica i també havia actuat eficaçment en la secció de Folklore. [321-322]

Ocuparen la presidència [de la secció] mossèn Ramon Bataller i Pau Vila, amb la col·laboració de G. de Reparaz, L. Solé Sabarís, E. Ribas Virgili, Josep Closas, F. Martín Julià i Josep Sans i Coret en els altres càrrecs representatius. Donaren conferències : M. Ferrer de Franganillo (Com es fa un mapa); Pau Vila (L’estudi del Maresme, Sant Llorenç de Morunys, La divisió territorial de Catalunya); Jaume Marcet (Les terrasses de Catalunya); mossén

Ramon Bataller (Els terrenys secundaris a Catalunya); R. Candel Vila (El Marroc); H. Gaussen (El paisatge del nostre Pirineu); Pierre Vilar (La rennaisance économique du siècle XVIII à la Catalogne); Lluís Solé i Sabarís (Evolució dels rius catalans, amb excursió a la Plana de Vic per estudiar el Ter, i Les geleres dels Pirineus); Josep Ma. Batista i Roca (La vida d’una comunitat pirinenca); Josep Danés Torras (Els habitacles de muntanya a Catalunya); Josep Closas Miralles (Com es llegeix un mapa de muntanya).

El 1934, el curs del senyor Pau Vila es dedicà a l’hàbitat rural de Catalunya i com a complement es feren diverses excursions. La característica del període fou la relació constant amb corporacions de distints països, i amb homes de ciència que s’interessaven per la geografia catalana. Els contactes obriren camí per veure alguns aspectes nous. Tots els estudiosos trobaren una sol·licitud amable en la secció. Així, per exemple, es mantingueren col·laboracions amb Mlle. Germain, de la Universitat de Lió; amb els senyors E.H.G. Dobby, de la Universitat de Londres; André Marer, de la de Grenoble, etcètera. La secció va tenir també cura de l’organització d’un viatge d’estudis d’una trentena de membres de l’Institut de Geografia de Tolosa, sota la direcció del professor Daniel Foucher. Cal remarcar, també, la iniciativa de suggerir a la Universitat Autònoma de Barcelona, la creació d’un Institut de Geografia.

El 1935, amb motiu del vint-i-cinquè aniversari de la mort de mossèn Font i Sagué, la secció celebrà un acte de recordança, presidit pel vice-president del Centre, senyor Blasi, en el qual parlaren mossèn Faura i Sans, els senyors Vidal i Riba, Pau Vila i Marcel Chevalier. [329-330; fragments de Josep Iglésies: Enciclopèdia de l'excursionisme. Barcelona: R. Dalmau, 1964, vol. I; selecció i presentació de Pau Alegre]